Editorial
Més Europa
El tema real de la reunió del Cercle és com aconseguir que el continent desperti de la seva letargia
Encara que l’atenció es concentrés en l’anunci del president del Govern central, Pedro Sánchez, de sotmetre a consulta l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, i la imatge més cridanera fos la dels presidents del Banc de Sabadell i el BBVA xerrant en un grupet, el cert és que la trobada anual del Cercle d’Economia es va centrar a demanar a la Unió Europea que assumeixi més i millor el seu lideratge al món. Un lideratge polític, en favor d’un ordre internacional basat en l’observança de regles, i econòmic, per fer front a la competència creixent dels altres dos grans blocs, els Estats Units i la Xina. La majoria de les intervencions es van centrar en la temàtica que presidia la trobada: com aconseguir que Europa desperti de la seva letargia i assumeixi un paper més rellevant en l’àmbit internacional. Davant del ressorgir del nacionalisme econòmic que suposa l’anunci d’aranzels i altres mesures proteccionistes per part de l’Administració Trump, els empresaris catalans demanen a Brussel·les més imaginació i més determinació en favor del rellançament de l’economia europea.
"Ara o mai", va dir una empresària, referint-se a la necessitat que la UE assumeixi el control de tecnologies crítiques que ara com ara estan en mans d’asiàtics o nord-americans. Es tracta, en paraules del president del Cercle, Jaume Guardiola, de reforçar la integració europea, guanyar en competència i ser actors de primer ordre en innovació. Per evitar el que alguns van anomenar el "perill de la irrellevància", és necessari que Europa superi la fragmentació dels agents econòmics estratègics. És el que va destacar el president de Telefónica, Marc Murtra, a l’explicar que la UE compta amb 41 operadors de telefonia, mentre que els Estats Units, la Xina, l’Índia o el Japó en tenen tres cada un. Això els permet competir tecnològicament en una escala que dista molt de l’europea. Tampoc hi haurà despertar sense revisar polítiques regulatòries que constitueixen sovint una cotilla per a la innovació tecnològica, en comparació amb les normes amb què operen altres països. En línia amb els anuncis fets per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, els intervinents es van mostrar contraris a una resposta proteccionista a les mesures anunciades per Donald Trump i van advocar per aprofitar l’oportunitat perquè Europa guanyi en escala i competitivitat. La majoria van assumir que Catalunya i Espanya compten amb capacitat per participar en aquest ressorgir, incloent-hi el camp de la defensa i la seguretat, d’acord amb el comportament de l’economia espanyola.
La presència de Pedro Sánchez, Alberto Núñez- Feijóo, Salvador Illa i altres líders polítics, del Govern central i l’oposició, introduirà probablement més pluralitat d’opinions en els debats posteriors a la jornada inaugural. Això és lògic, tenint en compte l’agenda parlamentària, però la polarització no hauria de restar força a la necessitat de treballar junts a favor d’una presència més gran d’Europa al món. Molts dels problemes de Catalunya i Espanya no podran resoldre’s si la UE no compta amb prou capacitat per tractar de tu a tu els altres dos grans blocs econòmics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
