Marcus Thuram, el nen de la Barça Escola

Ni 10 anys tenia quan vivia en el Barça. Aquest imponent davanter francès nascut a Parma –allà tenia el seu pare, Lilian– va vestir la samarreta blaugrana durant dues temporades. Era la del Barça Escola, la que va lluir Marcus Thuram, autor d’un superb cop de taló que va silenciar Montjuïc no fa ni una setmana. Autor, a més, del gol més ràpid en una semifinal de la Champions, perquè amb prou feines havien passat 30 segons des que la pilota transitava per la gespa de la muntanya olímpica.

Va relliscar Iñigo Martínez i Pau Cubarsí no arribava a temps d’interceptar la passada des de la banda dreta de Dumfries, pròleg d’un gol monumental de Marcus. Amb 27 anys, i en un escenari de la semifinal europea, va firmar un cop de taló exquisit per batre Szczesny i convertir-se en motiu d’orgull patern la nit en què es va consagrar Lamine Yamal davant el sorprès Inter.

Un ‘nou’ gran

"Ell sempre em demana més", va recordar Marcus, encara a Barcelona, conscient que amb aquell gol no n’hi havia prou per convèncer un dels defenses més elegants que ha produït França, campió del món el 1998, que va arribar al Camp Nou amb tot més que fet després de firmar una excel·lent carrera en el Mònaco, continuada després en el Parma –allà va néixer Marcus– de Cannavaro, Buffon, Hernán Crespo i Asprilla, entre altres, abans d’arribar a la Juventus en plenitud futbolística.

El seu pare era lateral dret modern, anticipat fins i tot al seu temps, estilitzat i amo d’una exquisida classe, a més d’una potència física impecable que el feia cavalcar amb autoritat per la banda. El fill és davanter centre.

És un nou gran (fa 1,92 metres) i està dotat, alhora, de delicadesa –n’hi ha prou amb veure el 0-1 de l’Inter al Barça dimecres–, que ha barrejat de meravella amb Lautaro Martínez, l’estrella de l’Inter. Sense el francès, el davanter argentí s’ha sentit orfe en aquestes tres derrotes consecutives que l’han deixat sense Copa d’Itàlia i potser fins i tot sense scudetto, perquè l’Inter s’ha desplomat.

El poder aeri

Marcus Thuram, després de la seva lesió, va tornar a Barcelona, Lautaro somreia i l’equip de Flick va saber que és complicat frenar un davanter tan potent que intimida els centrals, capaç com és de caçar la majoria de les pilotes aèries. Treu 10 centímetres a Iñigo Martínez (el basc fa 1.82) i vuit a Pau Cubarsí, de manera que els blaugrana van patir en les accions a pilota aturada.

Notícies relacionades

Joan García s’acomiada de l’Espanyol: «Sé que aquesta decisió no serà fàcil d’entendre per a tothom. No us demano que ho feu»

La intrahistòria d’amor del Barça per Nico Williams: de la seva lleialtat amb l’Athletic al seu enamorament sobtat amb Lamine

Dos dels tres gols, els de Dumfries, van arribar després d’un córner. I l’únic que va venir per via terrestre va ser el de Marcus Thuram, noi llest, que es va moure amb la bellesa d’un ballarí quan es va inventar el cop de taló. "Hem jugat molt bé; potser hem encaixat alguns gols evitables", va dir després del 3-3 el davanter de l’Inter, que va tenir més temps del previst (va ser substituït al minut 81) a causa de la lesió de Lautaro.

Va marxar de Montjuïc amb un balanç impecable: dos xuts, un a porta, un gol, i va tocar poques pilotes (només 29) perquè ell representa el punt final de l’obra ofensiva de Simone Inzaghi.