Adeu a la veu de l’esport a TVE

El periodista José Ángel de la Casa Tofiño va morir ahir als 74 anys després d’haver sigut ingressat diumenge a la nit a l’Hospital Puerta de Hierro, a Majadahonda (Madrid). El comunicador esportiu va anunciar el 2014 que patia de Parkinson, malaltia que se li va diagnosticar després de notar tremolors a les mans durant l’Eurocopa del 2005 i contra la qual ha lluitat l’última dècada.

Natural de Los Cerralbos, Toledo, on va néixer el 1950, va posar veu als èxits de l’esport espanyol a la televisió durant més de tres dècades. De la Casa va estudiar periodisme a la Universitat Complutense de Madrid, començant la seva trajectòria en els mitjans a Radio Peninsular abans d’incorporar-se a Ràdio Nacional (RNE), per posteriorment passar a la televisió, el mitjà que el va convertir en un referent del periodisme esportiu.

A Televisió Espanyola va passar 30 anys que van començar narrant un Campionat d’Espanya d’atletisme en pista coberta el 1977, i van acabar amb un partit de la selecció espanyola contra Islàndia el 2007. El novembre del 1979, va debutar com a narrador de partits de la selecció espanyola, i en va acabar retransmetent gairebé 300 enfrontaments entre el 1979 i el 2007. Va aparèixer en programes com Polideportivo, Tiempo y marca i Estudio Estadio, programa de referència del futbol espanyol per veure i analitzar els partits de cada jornada de Lliga.

Segons explicava ell mateix, "he realitzat més de dues mil retransmissions de tot tipus, tot i que tots em coneguin per ser la veu de la selecció de futbol. Però a mi sempre m’han agradat tots els esports perquè sempre he sigut un apassionat de tots". Entre aquestes 2.000 retransmissions apareixen sis Mundials de futbol (del 1978 al 1998) i sis Jocs Olímpics (del 1984 al 2004), a més de diverses Eurocopes i Copes d’Europa.

El gol de Señor a Malta

De la Casa va posar veu a la medalla d’or de Fermín Cacho en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, i també als gols de Koeman a la Copa d’Europa del Barça o al de Mijatovic en la setena del Reial Madrid a Amsterdam contra la Juventus.

Notícies relacionades

Vos obsequia la Vuelta amb un triomf de prestigi a Sant Boi

L’immortal Stuani ressuscita el Girona, que fuig del descens

Però el moment que ha quedat en la memòria de tots és la narració del gol de Juan Señor a l’anotar el gol número 12 d’Espanya contra Malta en un dels partits més emblemàtics de la història de la selecció. Narració en la qual el va embargar l’emoció, una cosa que no passava amb freqüència, i li va sortir un històric gall que el va acompanyar durant tota la seva carrera. Narrador minuciós que preparava totes les retransmissions al detall i que apostava per un estil sobri i caut, va rebre el premi Ondas el 1998 per la seva dilatada trajectòria. Va sortir de TVE al jubilar-se per endavant a causa d’un expedient de regulació d’ocupació a l’ens públic.

Quan va penjar els micròfons, sempre va comentar que marxava amb dos somnis per complir: "M’hauria agradat presentar un telenotícies i jugar almenys un minut amb la samarreta de la selecció espanyola de futbol". Una vegada jubilat, es va retirar al seu poble, des d’on observava la deriva sense enyorança. "El periodisme que jo feia s’ha acabat. Ara es fa una altra cosa", explicava. Malgrat que li hagués agradat tenir algun fill metge, tots dos li van sortir periodistes. "I què hi farem", deixava anar amb sorna.