«El tennis és la meva dona i els animals són les amants»

Frank Cuesta (Lleó, 1971) té dues grans passions: els animals i el tennis, i no renuncia a cap. De les bèsties se n'ocupa en els seus programes de tele, com Wild Frank, que emet els diumenges Discovery Max. La raqueta no l'ha deixat anar mai: primer com a jugador i, després d'un accident, entrenant a altres.

-El tennis és una de les seves grans passions, ¿no?

-El tennis és la meva dona i els animals són les amants.

-De fet era tennista professional, però un accident de moto va aturar la seva carrera.

-Sí. Vaig tenir una lesió i recuperar el timing era molt difícil. Jo llavors ja estava a l'acadèmia de tennis de Bollettieri, i allà ja em van dir que millor que em dediqués a ser entrenador.

-Una acadèmia molt prestigiosa. ¿Hi va conèixer alguna jove promesa?

-Sí. En aquella època hi havia Monica Seles, Andre Agassi, Jim Courier, Brian Gottfried, Pete Sampras... És molt graciós, perquè els veus després de molts anys... i quan la gent te'n parla, penses: tant que vam viatjar i vam fer coses junts...

-¿S'entrenava amb ells?

-Sí, fins que vaig tenir la lesió. Llavors vaig començar com a espàrring, és a dir, mentre ells s'entrenaven estava a la pista amb ells jugant, i després vaig passar a entrenar.

-I ara ho fa a l'acadèmia de Tailàndia.

-Sí, em va sortir això i em vaig quedar allà. A Tailàndia vam treure Paradorn Sri­chaphan, que va estar entre els millors del món. Ara està retirat.

-Si hagués seguit la seva carrera de tennista...

-És que dir «i si...» a mi no m'agrada. No li puc dir si m'hagués tocat la loteria, què hauria passat. Tampoc si hagués seguit sent jugador... Sempre penso en el que hi ha; no m'agraden les hipòtesis.

-¿I a part del tennis, el seu fort són els esports de risc?

-No. La gent pensa erròniament que sóc un boig de l'adrenalina. Però jo sóc un tio molt tranquil. Creuen que faig el boig per la vida i amb els animals.

-Jesús Calleja diu que els aventurers tenen la seguretat molt present...

-És clar, perquè quan entres en la temeritat i perds la concepció del perill, et pot passar alguna cosa. Quan superes una barrera, estàs posant la teva vida molt en perill. I, compte, Calleja està boig perdut. Està superant límits i tu dius: «¡Tio, que ja n'has fet 50...!».

Notícies relacionades

Travis Scott, a la samarreta del Barça en el clàssic

Rotacions amb Ter Stegen

-Se'l veu en forma...

-En la vida és bàsic fer esport per estar bé. I el tennis ja fa molt.