El pàdel enganxa

Gerard Company (Girona, 1982) fa quatre anys seguits que és el millor jugador català del World Padel Tour, el circuit mundial que s'ha obert aquesta setmana al Reial Club de Polo de Barcelona. Més de 3.000 persones ompliran avui i demà l'espectacular pista central, que reuneix les estrelles d'un esport amb més de tres milions de practicants a Espanya, només superat pel futbol. Catalunya, amb 12.000 llicències i 178 clubs, és la primera federació.  «Cada any s'obren més clubs de pàdel. Si el proves t'hi enganxes», resumeix Company.

No queden entrades per a les semifinals i la final d'aquest cap de setmana. També es va esgotar el bo dels sis dies. «S'han acabat les localitats i eren més cares que l'any passat. El pàdel no para», afegeix el número u català, que va ser aclamat per l'afició en el seu valuós triomf en el debut contra la cinquena millor parella del món. En la ronda següent no va poder prolongar l'èxit al costat de Toto Calneggia i es va acomiadar del torneig. «Ha sigut una pena, és un plaer jugar a casa amb aquest ambient».

Com molts jugadors, Company es va iniciar en el tennis. «Vaig coincidir amb Robredo, Ferrer, Montañés, Verdasco... Amb 15 anys era el quart millor jugador de Catalunya. Vaig jugar Challengers, però em vaig lesionar a l'esquena i ho vaig haver de deixar amb 19 anys», recorda. Llavors, el pàdel es va travessar en el seu camí. Va començar a jugar el 2002 en una pista de mur, «l'única que hi havia a Girona». Després van arribar les classes i la seva progressió. «Vaig ser tres vegades campió de Catalunya, però ja no jugo el circuit català. Em motiva més el World Padel Tour, en què jugo des de fa set temporades». Gerard viu a Girona i treballa en una empresa d'esdeveniments esportius. També fa classes als joves talents, les futures estrelles, i ha compartit sessions amb Belasteguín i Lima a l'Stage Padel Club Ciutat Diagonal. Actualment és el 35è del rànquing.

Amb més d'una dècada d'experiència en el món del pàdel, Company coneix prou bé les raons de l'èxit i els factors per millorar. «És un esport molt social, per a totes les edats, de 8 a 60 anys. I el més important: moltes dones han canviat el gimnàs per les pales. Cada any se n'hi enganxen més», explica el jugador català. «Ens falta una difusió internacional més gran, encara som un esport jove. Jo veig 15 anys de creixement segur, però s'ha d'anar amb compte a Catalunya i Espanya perquè es pot saturar».

L'Argentina i Espanya són els bressols indubtables del pàdel, que a poc a poc comença a tenir ressò en països com Mèxic, el Brasil, França, Anglaterra, Alemanya i els EUA, amb Miami com a base. Aquest any, a més a més, Dubai i Montecarlo s'afegeixen al circuit mundial. «És molt bo. Es tracta de llocs amb poder econòmic. Ens anirà molt bé. Jo diria que ens falta una empenta mediàtica, més boom a les xarxes socials i millors premis per no dependre tant dels espònsors», explica Company, a qui li encantaria que el pàdel arribés a ser esport olímpic.

Notícies relacionades

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

Les injeccions de Flick

El record d'Aznar

El número u català es rebel·la contra la fama d'esport pijo. «És absurd. El pàdel és fàcil de jugar, divertit i està a l'abast de tothom. Hi ha pocs esports que puguin incloure tanta gent». Tampoc li va anar gaire bé aquelles imatges d'Aznar jugant a la seva pista de la Moncloa. «Ens va fer mal, sobretot a Catalunya. La realitat és que és un esport barat i plural. Cada vegada hi ha més nens que s'apunten al pàdel en comptes del tennis. Ara és una especialitat nova amb gent veterana. Els millors tenen entre 30 i 40 anys, però estic segur que aviat baixarà la mitjana d'edat. És l'esport del futur. Té moltes coses positives», conclou l'astre gironí.