Xavi i Messi s'intercanvien els papers i alleugen un Barça gris
El capità va guiar al triomf amb un deliciós gol completat després per Neymar i Leo
El món al revés. Xavi va exercir de Messi. Leo es va disfressar de Xavi. I així, amb tanta delicadesa en la jugada com en l'eficàcia del remat, tots dos van esquinçar el més que digne Eibar en una nit que va començar amb males maneres. Males maneres al Camp Nou -xiulets a Alves, Bravo sent més decisiu amb les seves parades que els davanters portant el seu rècord d'imbatibilitat fins als 720 minuts- fins que ells, els dos petits genis, van traçar una acció deliciosament meravellosa. No solament per la transcendència del gol sinó perquè va demostrar que l'enginy és capaç d'enderrocar qualsevol muralla. Xavi, Neymar i Messi, que es va quedar sense atrapar Zarra per les llargues mans del porter Irureta, van firmar el triomf blaugrana abans d'anar al clàssic.
Va costar més del que diu el resultat final. Molt més. Potser es deu al fet que Luis Enrique ahir a la nit va canviar tota la sala de màquines i el Barça va perdre la identitat. Es va convertir, tot i un inici esperançador, en un equip irreconeixible. Tant que en els quatre últims minuts va viure amb l'aigua al coll. Primer Capa va errar un gol a porta buida aprofitant el desordre defensiu de la banda dreta -Alves no era al seu lloc; Piqué, tampoc- i l'Eibar va creure que no tindria una altra ocasió així. Però la va tenir. I en aquest cas va ser amb una excel·lent passada a l'esquena dels centrals del Barça perquè Saul Berjón es trobés amb el meta xilè. Cara a cara. L'un contra l'altre. I Bravo, amb astúcia, escurçant-li l'espai, fent-li també molt petita la porteria, va sortir guanyador del pols.
MASCHERANO, AL MIGCAMP
Aquests dos immensos ensurts de l'Eibar van portar la preocupació al Camp Nou. I, per descomptat, a Luis Enrique. El tècnic va prescindir de Busquets i Rakitic (tots dos a la grada) i Iniesta (suplent) i va apostar per Mascherano, com si fos el migcentre defensiu de l'Argentina -cosa que ni Tito ni Tata no van fer mai; sí, Guardiola-, Xavi i Sergi Roberto. La pilota no anava gens ràpid, el partit es feia molt pesat, la grada perdia la paciència amb els centres a cap lloc d'Alves. El brasiler es va endur un parell de bones xiulades en el retrat d'aquesta insubstancial aportació ofensiva.
Un símbol, en realitat, de la falta d'idees del Barça, engabiat per l'ordre de l'Eibar de Garitano i frenat per les mans d'Irureta, un porter amb bona pinta. Passava el partit i tot adquiria un aire gris i taciturn, lluny de la frescor i l'alegria que pretén traslladar Luis Enrique. No era el seu Barça. I la seva aposta per Pedro -ell i 10 més va anunciar divendres- tampoc li va sortir bé al tècnic blaugrana. Va haver de ser substituït després, això sí, que el Barça aconseguís, finalment, descol·locar l'Eibar.
I de la forma, curiosament, més inesperada. Xavi es va posar a transitar, amb la pilota cosida al peu, com ha fet tota la vida, dominant l'horitzó del Camp Nou, mirant de reüll la muralla basca fins que va connectar amb Messi. Llavors, es va fer la llum de manera majestuosa. Els dos petits van traçar una paret celestial al balcó de l'àrea. Va ser quan Messi es va disfressar de Xavi. I Xavi va prendre prestat per uns segons la disfressa màgica de Messi.
DESPRÉS, BUFAR I FER AMPOLLES
La passada va sortir dels peus de Leo, però era obra mestra habitual de Xavi. El remat, delicat, subtil, elegant, precís, amb la dreta, el va llançar el capità. Però va semblar ser Messi qui va evitar a càmera lenta la sortida desesperada d'aquest excel·lent Irureta. Ja havia sortit abans Iniesta. Amb l'1-0, tot va ser bufar i fer ampolles. Després, Neymar va fer bona una centrada d'Alves i Messi es va voler unir a la festa aprofitant una bonica passada de Ney. I Zarra encara pot esperar.
