Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

Ni el van citar expressament ni va ser al centre del debat públic, però ha sigut tota aquesta setmana el gran elefant a l’habitació de l’última crisi georgiana, encara sense resoldre i originada en l’obstinació del Govern d’Irakli Kobakhidze per tirar endavant –malgrat les multitudinàries protestes als carrers de Tbilissi– una iniciativa legislativa que permetrà desqualificar com a agents estrangers les oenagés amb un finançament exterior. Un elefant a l’habitació que va recórrer els passadissos del poder i les converses de molts dels experts més avesats: la geoestratègica importància de Geòrgia per a la seguretat energètica d’Europa, ara augmentada per la gran guerra de Rússia contra Ucraïna, que ha deixat el subministrament rus en els seus mínims (del 40% el 2021 al 8%, segons càlculs recents).

Un indici el va aportar el president turc, país que rep i exporta gas àzeri que passa per Geòrgia. Mentre els dirigents europeus i nord-americans condemnaven en tirallonga la decisió georgiana, el primer ministre, Kobakhidze, va volar dijous a Turquia i es va reunir allà amb Recep Tayyip Erdogan. Després, el líder turc va pronunciar un discurs insòlitament europeista i atlantista. En la conversa amb el mandatari georgià, va destacar que continuarà "recolzant els esforços de Geòrgia per a la integració amb les institucions euroatlàntiques". I, a continuació, va relatar que Ankara també continuarà "oposant-se a qualsevol acció que amenaci la pau, estabilitat i seguretat" de la regió.

Hans Gutbrod, actualment catedràtic a la Universitat d’Ilia de Tbilissi, ho interpreta així: "No crec que a Turquia li faci gaire gràcia la desestabilització d’un país pel qual passen els seus tubs i, per tant, els seus diners". Per això mateix fins i tot "dins del partit de Govern, Somni Georgià, hi va haver els que van arribar a manifestar els seus dubtes abans de la decisió de la seva cúpula de tirar endavant la llei d’agents estrangers. Les protestes de la ciutadania [georgiana] eren previsibles", afegeix Gutbrod, assegut en un cafè a la capital georgiana.

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

L’assumpte tampoc va sorprendre Nino Evgenidze, directora d’Economic Policy Research Centre de la capital georgiana i analista de geopolítica. "A través de Geòrgia passen diversos oleoductes i gasoductes, així com hi ha corredors de transport que exerceixen un paper important en el comerç global i subministrament d’energia", explica a aquest diari. "I aquest paper s’ha tornat encara més important després de la invasió d’Ucraïna i per les sancions econòmiques i restriccions comercials imposades a Moscou. Avui dia, Geòrgia és l’únic corredor que connecta l’Azerbaidjan, ric en petroli i gas, i els països d’Àsia central, a Europa i als mercats mundials, i evita així el control de jugadors geopolítics agressius com Rússia i l’Iran", assenyala.

Tot això sense explicar els projectes que encara són a la nevera, tal com suggereix Rezi Topuria, docent a la Universitat de Geòrgia. Tbilissi pot convertir-se en una ruta de trànsit ràpida i atraure més empreses estrangeres amb acords que involucrin la Unió Europea (UE) i la Xina, opina Topuria. "Per aquesta raó, Brussel·les li ha ofert (el desembre passat) l’estatus de candidat a entrar a la UE i la Xina està activament intentant enganxar Geòrgia en la seva iniciativa de la denominada Ruta de la Seda xinesa", afegeix. Tant és així que algun d’aquests projectes fins i tot ha aconseguit que nord-americans, europeus i xinesos es posessin d’acord.