Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

Ni el van citar expressament ni va ser al centre del debat públic, però ha sigut tota aquesta setmana el gran elefant a l’habitació de l’última crisi georgiana, encara sense resoldre i originada en l’obstinació del Govern d’Irakli Kobakhidze per tirar endavant –malgrat les multitudinàries protestes als carrers de Tbilissi– una iniciativa legislativa que permetrà desqualificar com a agents estrangers les oenagés amb un finançament exterior. Un elefant a l’habitació que va recórrer els passadissos del poder i les converses de molts dels experts més avesats: la geoestratègica importància de Geòrgia per a la seguretat energètica d’Europa, ara augmentada per la gran guerra de Rússia contra Ucraïna, que ha deixat el subministrament rus en els seus mínims (del 40% el 2021 al 8%, segons càlculs recents).

Un indici el va aportar el president turc, país que rep i exporta gas àzeri que passa per Geòrgia. Mentre els dirigents europeus i nord-americans condemnaven en tirallonga la decisió georgiana, el primer ministre, Kobakhidze, va volar dijous a Turquia i es va reunir allà amb Recep Tayyip Erdogan. Després, el líder turc va pronunciar un discurs insòlitament europeista i atlantista. En la conversa amb el mandatari georgià, va destacar que continuarà "recolzant els esforços de Geòrgia per a la integració amb les institucions euroatlàntiques". I, a continuació, va relatar que Ankara també continuarà "oposant-se a qualsevol acció que amenaci la pau, estabilitat i seguretat" de la regió.

Hans Gutbrod, actualment catedràtic a la Universitat d’Ilia de Tbilissi, ho interpreta així: "No crec que a Turquia li faci gaire gràcia la desestabilització d’un país pel qual passen els seus tubs i, per tant, els seus diners". Per això mateix fins i tot "dins del partit de Govern, Somni Georgià, hi va haver els que van arribar a manifestar els seus dubtes abans de la decisió de la seva cúpula de tirar endavant la llei d’agents estrangers. Les protestes de la ciutadania [georgiana] eren previsibles", afegeix Gutbrod, assegut en un cafè a la capital georgiana.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

L’assumpte tampoc va sorprendre Nino Evgenidze, directora d’Economic Policy Research Centre de la capital georgiana i analista de geopolítica. "A través de Geòrgia passen diversos oleoductes i gasoductes, així com hi ha corredors de transport que exerceixen un paper important en el comerç global i subministrament d’energia", explica a aquest diari. "I aquest paper s’ha tornat encara més important després de la invasió d’Ucraïna i per les sancions econòmiques i restriccions comercials imposades a Moscou. Avui dia, Geòrgia és l’únic corredor que connecta l’Azerbaidjan, ric en petroli i gas, i els països d’Àsia central, a Europa i als mercats mundials, i evita així el control de jugadors geopolítics agressius com Rússia i l’Iran", assenyala.

Tot això sense explicar els projectes que encara són a la nevera, tal com suggereix Rezi Topuria, docent a la Universitat de Geòrgia. Tbilissi pot convertir-se en una ruta de trànsit ràpida i atraure més empreses estrangeres amb acords que involucrin la Unió Europea (UE) i la Xina, opina Topuria. "Per aquesta raó, Brussel·les li ha ofert (el desembre passat) l’estatus de candidat a entrar a la UE i la Xina està activament intentant enganxar Geòrgia en la seva iniciativa de la denominada Ruta de la Seda xinesa", afegeix. Tant és així que algun d’aquests projectes fins i tot ha aconseguit que nord-americans, europeus i xinesos es posessin d’acord.