Campiones camí del pòquer

El Barça va ballar damunt la gespa. Va ser un d’aquells balls que es disfruten lent, en què la música no només guia, sinó que acompanya i compassa els passos. On els moviments emanen de les notes. La música la va posar la pilota. De vegades amb passades llargues, que allargaven el tempo i donaven aire; de vegades amb passades que acceleraven els segons: curtes, picades, verticals i ràpides fora de mida. Que no et permetien apartar la mirada del camp, que s’unien en una simfonia golejadora que va deixar sorda la Reial Societat.

El Barça no va trigar ni cinc minuts a noquejar el conjunt txuri-urdin. Ona Batlle es va colar a l’àrea per servir una passada vertical. Vanegas va interceptar la pilota al punt de penal, però no va aconseguir rebutjar-lo amb eficiència i la va tornar a la lateral catalana. La de Vilassar de Mar se la va trobar i, amb solvència, la va descosir. El primer va ser el que va obrir el ball, que no va parar fins que la col·legiada va assenyalar el final.

La feina del Barça va ser coral en un partit en què el desbordament va ser absolut a cada acció. Per les bandes, el conjunt de Jonatan Giráldez va aprofitar la seva superioritat física i va trobar amb facilitat Salma Paralluelo, que jugava a casa. L’aragonesa va levitar dins l’àrea. Com si a càmera lenta s’escapolís entre les defenses per alçar-se al mig del rectangle petit i rematar una pilota que li va servir Mariona.

I va arribar la que porta la batuta. Caroline Graham Hansen no només és una futbolista màgica en el terreny individual. Quan és a la gespa, l’equip al complet és millor. La noruega veu el futbol a un altre ritme. Ella va sumar el tercer i el quart davant la desesperació del conjunt basc. En la seva primera diana va aprofitar un mal rebuig de Lete davant una fuetada de Salma Paralluelo. El pòquer va ser amb un esclat. Amb un toc suau, creuat, d’aquests que saps que entraran tan bon punt es desenganxa de la bota de la jugadora.

Sandra Paños va ser una espectadora més del concert que va fer el Barça. La portera es va posar sota els pals en el que serà el seu últim partit amb el Barça. Des de lluny va veure com el seu equip ha fet història. No només a la final de la Copa de la Reina, no només aquesta temporada, sinó d’ençà que es va ficar els guants per primera vegada per defensar la porteria de l’equip blaugrana fa nou temporades. Les porteres estan fetes d’una altra pasta. I Paños és or per a un Barça que també li deu part del seu regnat. En una golejada, l’últim que es mira és la portera de l’equip campió. Però aquest Barça no s’entendria sense Sandra Paños.

Fam eterna

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

De la mateixa manera, aquest Barça tampoc no seria el mateix sense la fam que té de guanyar. Sembla que no s’acaba mai, que no atén a raons o a conjectures. Que li és igual que hi hagi una final de la Champions d’aquí a una setmana. Perquè d’aixecar el peu de l’accelerador, aquest Barça campió no en sap ni vol fer-ho. Ona Batlle va tornar a apropiar-se de la pilota per fer el cinquè gràcies a una passada de Mariona. La balear va ser incontenible per a la defensa txuri-urdin. Per al sisè, però, va ser ella la que va superar Lete després d’una passada esquiva que es va inventar Salma. Va servir el setè a Claudia Pinta i va rematar ella mateixa el vuitè. Una nova exhibició amb què es pot estar acomiadant del conjunt blaugrana.

El Barça es va merèixer la corona a pols. Va lluitar per tenir-la, la va defensar i la va alçar fins al cel de Saragossa. Ara toca mirar cap a Bilbao, gairebé sense ni temps per celebrar-ho. Els èxits s’amunteguen en un equip que sembla que no té rival. Dissabte que ve arriba l’hora de la veritat. De tornar a ser superiors, de posar música amb un futbol brillant. De coronar-se com les reines de tot un continent. Per ara, la primera corona ja la tenen.