I ara, un cop més, Khàrkiv

Les angoixes ucraïneses es multipliquen exponencialment des que, el 10 de maig, els invasors russos han tornat a reobrir el front a l’oblast de Khàrkiv. La suspensió de la visita a Espanya del president Zelenski n’és una bona mostra, junt amb el seu fallit intent d’aparentar que tot està sota control. Després de reconèixer els primers avanços russos, ha mirat de tranquil·litzar la població afirmant que s’havia aconseguit estabilitzar "parcialment" la situació. Aquest lapsus, que pretenent calmar l’angoixa sense mentir obertament acaba per reconèixer que el front continua trencat, s’uneix al problema que representa el fet que els reforços per tapar les avingudes de penetració russa són unitats que han sigut tretes del front oriental, cosa que suposa debilitar la defensa precisament allà on probablement Moscou desitja exercir l’esforç principal de la seva previsible ofensiva.

Putin ha reordenat els seus peons, col·locant Andrei Beloússov com a nou ministre de Defensa, amb el probable encàrrec de millorar la coordinació de tots els actors implicats en l’economia de guerra en què Rússia ja està instal·lada per a un conflicte prolongat. I mentre ha recol·locat Serguei Xoigú com a secretari del Consell de Seguretat, ha deixat Valeri Gueràssimov al capdavant de l’Estat Major, com a senyal que no s’han d’esperar canvis en la planificació i conducció de les operacions sobre el terreny. En paral·lel, la seva visita a Xi Jinping li haurà servit per consolidar la relació "sense límits" que tots dos van acordar el 2023, sabent que això li atorga un marge de maniobra internacional més gran, fins i tot més enllà d’Ucraïna.

Per la seva banda, a Ucraïna acaba d’entrar en vigor la nova llei de mobilització –que rebaixa l’edat dels 27 als 25 anys–, cosa que posa en marxa un procés de reclutament forçós que pot acabar tornant contra Zelenski si els resultats al camp de batalla no acompanyen a curt termini. I no és fàcil que una cosa així passi, quan s’ha arribat al punt en el qual les forces ucraïneses s’estan veient obligades a racionar la seva munició i quan l’edat mitjana de les seves unitats de combat sobrepassa els 40 anys, sense possibilitat ja no només de fer els necessaris relleus de les unitats desgastades de primera línia, sinó de poder crear-ne d’altres noves per respondre a la creixent agressivitat russa. De fet, es calcula que en el millor dels casos Kíiv podrà comptar amb uns 200.000 nous efectius –molt lluny dels 500.000 que demanava el defenestrat cap militar ucraïnès, Valeri Zalujni–, comptant que Rússia ja en té més de 400.000 desplegats al front i n’està reclutant al voltant de 30.000 més cada mes.

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

Sense descartar que la presa de Khàrkiv pugui tornar als plans russos, el més probable és que els atacs actuals a la zona responguin més a l’intent d’obligar Kíiv a moure tropes del sector de l’oblast de Donetsk, amb idea de fer més fàcil la ruptura del front oriental per introduir una falca que faci impossible posteriorment a les unitats ucraïneses els moviments de reforç entre les unitats que estiguin a cavall de Donetsk i Luhansk.

I tot i que acabin arribant les ajudes, que tant Washington com algunes capitals europees han anunciat els últims dies –començant pels F-16, els Taurus i els ATACMS, a més de la munició d’artilleria–, el seu efecte sobre el desenvolupament de les operacions trigarà a notar-se. I és previsible que Putin no es quedi passivament esperant que passi.