El "nou" mapa de Catalunya que va sortir de les urnes

La victòria del PSC.

Salvador Illa va aconseguir un clar triomf al portar el PSC al seu millor resultat des de 2003. 198.063 vots i set escons més que la segona força, Junts, i totes dues amb 22 i 15 diputats de distància sobre la tercera, respectivament. La fotografia més semblant a l’antic bipartidisme CiU-PSC des de 2006. Illa va guanyar nou escons al sumar 218.193 paperetes més que el 2021, però va aconseguir sis diputats més que Cs quan va guanyar el 2017 malgrat rebre 236.773 vots menys. I és que la clau principal d’aquests comicis, a diferència dels anteriors, va ser que l’abstenció va castigar més l’independentisme i va sobrerepresentar també els socialistes.

El PSC va rebre més vots en la gran majoria dels 947 municipis de Catalunya i va guanyar en 167, 63 més que el 2021. De nou, van ser-ne bastions el Barcelonès, el Vallès, el Baix Llobregat i la Vall d’Aran, amb suports del 47% en poblacions com Bossòst, Santa Coloma de Gramenet i la Llagosta. Els resultats més discrets els va treure a Osona, al Gironès, al Pla de l’Estany i a la Conca de Barberà.

El DUEL PSC-Junts.

El mapa municipal tricolor del 2021 ha passat a estar dominat pel blau i el vermell. Carles Puigdemont es va imposar en 726 localitats, el 76% del total, 164 més que fa tres anys. Però, tot i que JxCat va aconseguir 559 victòries més que el PSC, els socialistes es van imposar en 167 poblacions en les quals viu el 71% del cens. 3.876.031 catalans viuen en municipis on va guanyar Illa i 1.497.683 viuen en nuclis on va guanyar Junts.

Aquesta tendència no és nova, però s’ha accentuat perquè, tot i que Puigdemont va millorar els seus resultats en moltes localitats (en especial de la Selva, Osona i la Garrotxa), no ho va fer amb la mateixa intensitat que el PSC. ERC va ser escombrada del mapa municipal i va passar de 248 a 43 triomfs, i només va quedar espai per a tres victòries d’Aliança Catalana (Ripoll, Campdevànol i les Llosses). El 2021 van guanyar puntualment el PDECat, la CUP, Vox i el PP.

El duel Junts-ERC.

Puigdemont, que ja s’ha presentat a tres eleccions catalanes sense haver.ne guanyart cap, va obtenir el segon pitjor resultat per a l’espai de l’antiga CiU en unes autonòmiques en 44 anys. Això tot i sumar 104.357 paperetes noves. ERC va encaixar el pitjor resultat de les últimes quatre autonòmiques i va ser el partit que més vots va perdre (178.446), fins i tot més que Cs (136.125). Només va aguantar per sobre del 30% a les Terres de l’Ebre.

Malgrat la sotragada patida, els republicans van retenir el 70% dels seus votants del 2021 (més que la CUP, per exemple) i la patacada de Pere Aragonès (-7,6 punts) va ser més lleugera que la de Gabriel Rufián en les generals (-9,4) i la d’Ernest Maragall en les municipals (-10,1) del 2023.

Els transvasaments de vot.

Per comprovar si es van trencar els blocs del procés, cal atendre a dues dades. Si ERC i la CUP van perdre un total de 240.520 vots, Junts i Aliança Catalana van pujar conjuntament 222.659 sufragis. El transvasament de vots entre forces independentistes es manté, doncs, molt sòlid. El que canvia és el repartiment: es trenca l’empat entre Junts i ERC i emergeix una quarta marca. Les 17.861 paperetes de diferència van acabar en l’abstenció o en partits contraris al procés.

En l’altre bloc sí que hi va haver una mica més de transvasament intern perquè el PSC, el PP i Vox van créixer un total de 481.757 vots davant els 136.125 sufragis que va retrocedir Cs, fruit d’una mobilització del vot no independentista poc habitual en unes autonòmiques i d’una abstenció més accentuada del normal del bloc del procés.

El vot independentista.

El suport a les formacions sobiranistes es va situar en el nivell més baix des de 1980 en vots i en escons. Ara bé, el 43,16% aconseguit són cinc punts de caiguda respecte al 2021, però millora el percentatge obtingut fa només un any en les municipals i en les generals. El llast electoral per a l’independentisme va ser la seva pròpia desmobilització, que es va traduir en una abstenció molt asimètrica entre els dos blocs.

La participació va pujar molt poc (6,6 punts) i va estar per sobre de la mitjana en més de la meitat dels municipis, sobretot de les zones amb més vot independentista. Però en les poblacions on la participació va créixer més, les més grans, les paperetes sobiranistes van caure amb més força. Els independentistes van guanyar només en 50 municipis menys que el 2021 (770 davant 830), però aquests 50 se situen a les àrees amb més població, un factor que va accentuar la caiguda general de vot sobiranista.

De les 15 ciutats més poblades, només hi va haver més del 50% de paperetes independentistes a Girona (58%), tot i que va patir un descens de més de sis punts. Dels nuclis de més de 50.000 electors cal afegir Manresa (58%). D’entre 20.000 i 30.000 votants, destaquen Vic (70,39%) i Olot (68,59%). Amb prou feines van ser 27 les localitats amb més de 10.000 electors en les quals es va donar la majoria independentista. Dels més de 730 municipis restants, en 512 hi ha menys de 1.000 votants. Entre els més de 60 municipis que van deixar de tenir majoria independentista destaquen Lleida (on el bloc contrari a la independència va sumar el 52,9%) i Reus, amb el 55,19%.

LA dreta.

El PP va ser el partit que més va augmentar el seu sarró, amb 233.131 vots i 12 escons més (un 313% més de suports). Però no va perjudicar Vox, que fins i tot va sumar 30.433 noves paperetes. I és que Alejandro Fernández va quedar lluny del llindar dels 400.000 vots que el PP va depassar el 1995 i el 2012. PP, Vox i Cs van sumar en total 613.619 sufragis, 127.439 més que el 2021 però menys de la meitat que el 2017 (1.295.402). L’àrea metropolitana de Barcelona, els entorns de Tarragona i Lleida i de la Vall d’Aran van ser els agafadors del PP i Vox.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

A l’independentisme també li va sorgir la seva pròpia extrema dreta. Vox i Aliança Catalana van reunir en total 366.856 vots (l’11,74%) i 13 diputats. No van ser 16 per les menys de dues dècimes que van separar Aliança de tenir tres escons a Barcelona. Amb el Ripollès com a fortí i la Catalunya interior com a graner de Sílvia Orriols, Vox i Aliança van superar el 20% de suports en més de 60 municipis.

Almenys un de cada cinc habitants de 67 localitats van optar per votar una de les dues marques ultres. Figueres va ser el municipi amb més nombre de votants a alguna candidatura de l’extrema dreta (27.657, el 21,7%), seguit d’Olot (23.737, el 20%).