Tots volien ser Prats

Pomar sempre va ser una de les barriades més futboleres de Badalona. Si girem la vista enrere, cap als anys 70 i 80, les lluites dels veïns per aconseguir millores socials eren el pa de cada dia. Pomar va veure la llum amb la construcció de 2.000 vivendes socials que, el 1973, van acollir l'arribada dels barraquistes de Barcelona, però no hi va haver contraprestacions, ni en equipaments ni en serveis. Fins a 1.600 nens es veien al carrer per la falta de mestres. Els vells autobusos TP eren retinguts per la multitud al saber-se que deixarien de connectar el barri amb el centre de la ciutat.

Però Pomar, a diferència d'altres zones més acabalades de Badalona, tenia camp i espai a l'aire lliure perquè els nens juguessin a futbol. En aquell ambient va créixer David Prats Racero, un petit heroi de la classe obrera, com el va batejar el periodista Jordi Sunyer. Un heroi que mai va deixar de ser-ho.

Tornem al present. 'Pratigol' ens obre les portes d'un acollidor celler al cor de Bufalà, al carrer d'Independència de Badalona. Aquesta és la seva nova vida després d'haver anunciat que deixa el Vilassar i es retira del futbol amb 34 anys. Ho va fer públic fa uns dies via Twitter: poques paraules per al que ha estat una dilatada i excel·lent trajectòria com a davanter centre.

Notícies relacionades

El poti-poti de Xabi Alonso

Els Lakers canvien d’amo a preu d’or

"Els meus millors moments com a futbolista els vaig viure en la meva primera campanya al Polideportivo Ejido, a Segona Divisió, on vaig ser màxim golejador de l'equip. Allà em vaig sentir futbolista professional. També a Mataró i Badalona em vaig veure com una peça molt important", comenta Prats, orgullós de ser un davanter de gran solera, com els vins que ara serveix: 500 partits a les espatlles i gairebé 200 gols.

>>Llegiu la informació completa sobre David Prats, el davanter de Pomar, a e-Periódico.