Purito i Valverde conquisten una plata i un bronze amargs

El que abans de començar hauria estat un enorme resultat per a qualsevol selecció (una plata i un bronze), ha estat un podi amarg per a un inconsolable Joaquim Rodríguez, que ha recollit la plata entre llàgrimes, i Alejandro Valverde, que repeteix el tercer lloc de l'any passat i suma la seva cinquena medalla mundialista. El portuguès Rui Costa s'ha emportat a Florència l'or i el dret a lluir el mallot irisat durant un any, un privilegi que en els últims quilòmetres de la prova semblava destinat als ciclistes espanyols.

La carrera s'ha trencat en l'última volta, en l'ascensió a Fiesole, on l'italià Michele Scarponi ha avivat el ritme. Purito ha saltat rere seu i ha fet una selecció que Vincenzo Nibali ha triat encara més, fins a deixar cinc homes al capdavant. Purito i Nibali han coronat amb uns segons d'avantatge sobre Rui Costa, Valverde, Urán, però el colombià ha caigut en el descens.

Notícies relacionades

El poti-poti de Xabi Alonso

Els Lakers canvien d’amo a preu d’or

Les medalles eren cosa de quatre, un panorama excel·lent per a la selecció espanyola, que comptava amb dos representants, cadascun amb el seu paper clar. Purito ha atacat i se n'ha anat i Valverde ha deixat que Nibali assumís la responsabilitat, conscient que corria a casa. Després d'un esforç titànic de l'italià en la dura rampa de Via Salviati, els tres han atrapat el vallesà a quatre quilòmetres del final.

Purito ha tornat a saltar una, dues i fins a tres vegades, fins que Nibali, perfectament marcat per Valverde, ha desistit de sortir rere seu. Però el murcià, no obstant, ha deixat marxar el portuguès (fins ara company d'equip al Movistar, però contractat ja pel Lampre) i aquest ha donat caça a Purito a 700 metres de la metra. Desfondat després de tant atac, el vallesà ha cedit a l'esprint davant el portuguès, mentre Valverde ha batut Nibali en la lluita per l'últim esglaó del podi.