El planter del segle XXI

«El lloc de naixement t'ensenya que les coses costa un sacrifici aconseguir-les; aquí estem acostumats que els pares ho solucionin tot»,respon Adel Mechaal quan se li pregunta pels avantatges d'haver nascut en la cultura de l'esforç. El jove atleta és el líder espanyol de 1.500 metres el 2013 (3.36.78 minuts) i avui s'estrenarà amb Espanya a Gateshead (Anglaterra), durant el campionat europeu per equips.

Adel va néixer en una família establerta a Tetuan que el 1992 es va instal·lar a Palamós, on ell va arribar amb 5 anys. Tercer de set germans, treballa set hores al dia al poliesportiu de Palamós. «L'ajuntament em va ajudar per canviar-me definitivament a l'atletisme».

El debut de Mechaal, de 22 anys, completa el domini dels corredors d'origen africà en la mitjana i llarga distància. Ell en 1.500, Alemayehu Bezabeh en 5.000 i 10.000, Abdelaziz Merzougui en 3.000 obstacles, i Ayad Lamdassem en 10.000 i marató. Aquest últim és l'únic espanyol per sota de 2.10 hores (la passada a Londres) en els últims sis anys.

«És el que ve, el futur en les carreres de mig fons i fons està en la immigració»,explica Antonio Cánovas, tècnic de Lamdassem i Merzougui, establert a Lleida, fun-

cionari de la policia a l'oficina del DNI i entrenador perifèric, amb una llarga tradició d'acollida de corredors magribins.

La majoria ha passat per tota mena de de vicissituds. Lamdassem va saltar per una finestra d'una residència universitària a Santiago, durant un mundial universitari. Merzougui va passar de Sidi Ifni a Lanzarote en pastera, el 2006, amb 15 anys. Lamdassem i Cánovas van fer de tutors de Merzougui a Lleida i quan van arribar els èxits la seva nacionalització es va accelerar el 2010, amb 18 anys, a temps per ser campió europeu júnior de cros. Fa tres setmanes va tenir el seu primer fill, Youssef,«s'escriu gairebé com Josep», matisa l'atleta fitxat per un altre obstaculista, Vicente Egido, per al Barça.

«Si es fes una bona tasca de promoció als col·legis sortirien corredors com xurros, sobretot entre els fills dels immigrants, gent sacrificada»,sosté Canóvas, i posa com a exemple França. Sense ajudes i apartat de la federació espanyola per una mala relació amb José María Odriozola -segons ell mateix apunta- la seva veu és un clam al desert. I no és poca cosa. Merzougui ho corrobora com si l'atletisme tingués una mena d'efecte cridamalgrat la crisi.«Jo em vaig arriscar perquè sabia que aquí hi ha més possibilitats, més competicions, més facilitats. La meva família a Guelmim se sent feliç al veure els meus èxits a Espanya»,assegura.

Afavorir la integració

Domingo López, tècnic de Jaume Leiva, Mohamed Bembarka i Samir Ait, fa un diagnòstic semblant.«La tendència que veiem en les carreres de llarga distància és de més participació i qualitat entre els atletes d'origen africà».Joan Villuendas, president la federació catalana, coincideix amb López i Cánovas.«N'hi ha prou de mirar els resultats que s'han aconseguit en categories inferiors per adonar-se que hi ha una generació de fills d'immigrants amb enorme potencial».

L'exfutbolista Mechaal és un exemple. Els seus 3.36.78 minuts en 1.500 són un registre a l'abast de molt pocs, i més quan no arriba al centenar de quilòmetres d'entrenament a la setmana.«L'horari laboral m'ho impedeix. Faig 80 quilòmetres com a màxim», assegura l'excarriler del Palamós, detallant que ho fa tot en un sol acte diari. Entrenaments de qualitat. Després, a descansar. Juan Carlos Higuero, per exemple, s'acostava als 200 en 12 sessions setmanals.

«La marca i la victòria a Huelva crec que tenen un valor afegit per fer-ho en aquestes condicions»,ressalta l'atleta, que va començar jugant a futbol amb el Palamós com a lateral dret. Però era tan ràpid i resistent que Josep Carballude el va convèncer perquè es dediqués a l'atletisme. Ho va fer, amb 15 anys,«però vaig tornar a jugar a futbol sala; amb l'atletisme no compartia, i a mi m'agrada compartir». Amb 18, el Josep el va acabar de convèncer i tres anys més tard la seva metamorfosi sembla estar a punt per enlairar-se en una distància que a Espanya evoca cognoms tan il·lustres com González, Abascal, Cacho, Higuero o Casado.

Notícies relacionades

El poti-poti de Xabi Alonso

Els Lakers canvien d’amo a preu d’or

Merzougui, Mechaal, Sebastián Martos, Carlos Alonso, Alberto Imedio i David Bustos pertanyen a la mateixa quinta, nascuts al voltant de l'any 90, i semblen a punt per dinamitar proves que dominaven fins ara atletes en la trentena.«És aviat per dir-ho»,contesta l'atleta del Palamós, que prefereix ser prudent, encara que somia ser olímpic a Rio, i el seu referent és, és clar, Hixam el-Guerruj. El seu objectiu és aconseguir una plaça per al Mundial de Moscou al campionat d'Espanya de finals de juliol.

Per preparar-se a consciència, Adel pensa demanar un permís laboral i concentrar-se tres setmanes a Font-romeu abans d'anar a Madrid. La seva experiència a Ifran, el santuari en què El-Guerruj es preparava, es va saldar amb la seva gran marca a Huelva, i vol repetir l'entrenament en altitud, aquesta vegada no tan lluny. Del pelegrinatge a l'Atles marroquí, en què va coincidir amb Merzougui, recorda que va viatjar el dia de Sant Jordi, gairebé sense temps per acomiadar-se amb la rosa de rigor.«La meva xicota es va enfadar una mica», confessa.