«El Pep li ha donat un toc màgic al model del Johan»

Després de dos anys i mig entrenant a Polònia, Jose Mari Bakero ha tornat a casa, a Sitges, des d'on espera una oportunitat per treballar a Espanya. Ell, que va ser un dels símbols deldream team, contempla el Barça de Pep Guardiola com una obra insuperable.

-¿Com valora la seva experiència a Polònia? ¿I quines són les seves perspectives?

-Molt bé, tant a nivell personal, perquè hem estat amb tota la família, com a nivell professional. Ara em sento més preparat. Crec que he madurat i he après a viure sol en aquest món. I pel que fa al futur, no ho sé. Com a entrenador sempre he viscut amb el pas canviat i una mica al límit, en situacions difícils. Però he demostrat que aguanto la pressió. M'agradaria entrenar a Espanya, però reconec que no és fàcil.

-¿Com ha vist el Barça del Pep des de la distància?

-Crec que el Barça ha arribat al súmmum. En la nostra època, es va iniciar una fase de transformació que ha anat evolucionant amb el temps. Ara s'ha arribat a la culminació, és el somni que es tenia fa 20 anys, un equip amb jugadors entre els top del món i del planter. El Barça està vivint el millor moment d'identificació amb aquesta idea, amb el que representa el club, amb el que transmeten els jugadors. Abans, el planter servia per buscar vots, més que una idea de veritat. Ara, no.

-Sembla irrepetible.

-En la vida, el més difícil és saber perdre, però no un any, sinó uns quants anys. En aquests moments, el Barça viu un moment d'eufòria, i el que vaig veure després de perdre amb el Madrid i el Chelsea, la reacció de la gent, va ser una cosa extraordinària, impensable fa 30 anys. No per les derrotes, sinó perquè en el mateix moment se n'estava anant l'entrenador més exitós de la història. I tant de bo això que hem vist duri 50 anys. Si el culer, i jo m'hi incloc perquè sóc soci amb tota la meva família, vol identificar-se amb un model i un estil més enllà, en un moment determinat, dels títols,chapeau.Però ha de perdurar en el temps, no és només qüestió d'un any.

-¿I quin paper creu que ha jugat el dream team?

-El model ha estat el mateix, aquest és el gran mèrit del Pep i els jugadors. El Johan ha tingut una importància molt gran, i va canviar la mirada del futbol que es tenia en aquest club. I el Pep ha fet un pas més, li ha donat un toc màgic amb una vareta al model del Johan. Són dos personatges molt importants en la història del Barça. El gran mèrit del Pep és la confiança que ha dipositat en aquests jugadors. Quan escoltes Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, veus que realment creuen en el que els deia el Pep. Ha sabut formar una espècie de clan. En la meva família som 11 germans. I érem un clan. I eldream teamtambé. És veritat que els clans poden ser positius o negatius, però en el cas del Barça s'ha vist que era molt positiu. Molt. Només de veure com parlen els jugadors te n'adones, no hi ha un discurs diferent entre ells. Tenen un missatge únic, autèntic, molt natural, instintiu diria. Crec, realment, que és una cosa irrepetible.

-Com a entrenador, ¿com valora Cruyff, Van Gaal, Guardiola?

-Hi ha gent com el Johan, que es basa molt en el seu carisma, en la seva intel·ligència, en la seva intuïció, en la seva personalitat, mentre que Van Gaal era més ordre. Crec que el Pep ha agafat una mica les dues coses. El Pep té aquella personalitat única que només posseeixen alguns, aquell carisma, aquella manera de comunicar amb els jugadors, aquella manera d'arribar al públic, com tenia el Johan, i al mateix temps agafa alguna cosa de l'ordre de Van Gaal, amb la creativitat i la inspiració del Johan.

-Fa molts anys que està lluny del Barça. ¿Té alguna espina clavada?

-Sé que els moments i les persones són clau per tenir continuïtat en un determinat lloc. Per determinades raons, ni aquests moments ni aquestes circumstàncies no s'han donat. Però espero que en el futur es puguin donar. No tinc cap espina clavada amb el Barça. Em sento part d'aquest club, em sento estimat, em sento a casa. Espero que algun dia ens puguem retrobar en el camí, però no s'han de forçar les coses.

-Però sí que hi ha vida més enllà del Barça.

-És clar que hi ha vida. Mai he tingut la sensació que el Barça em degui res. No, això no. He estat un privilegiat, em sento recompensat per tot el que m'ha donat la gent, per l'afecte que m'han mostrat sempre. És més, l'efecte Guardiola ha fet valorar molt més eldream teami de passada a mi. És, en realitat, un doble reconeixement. És com si ara m'estimessin una mica més que fa 10 anys, com si et reconeguessin més: 'Mira, aquests són els pares d'això...' Aquest Barça li ha donat més sentit a tot el que vam viure. Recordo que una vegada vaig dir: 'El temps valorarà el que ha fet aquest equip'. Això em va costar xiulets al Camp Nou, però quan estàs vivint les coses, no tens la sensació real del que estàs fent. La perspectiva del temps m'ha donat la raó.

-Quan va al Camp Nou, veu una passada cap enrere i la gent no xiula, ¿què pensa?

-Quan recordo una passada així, penso en una jugada: 'Ronald me la passa, jo la deixo de cara al Pep, pilota a la banda i a rematar la segona pilota'. Em quedo amb això, aquest és el reconeixement més gran, veure que la manera de jugar s'ha perfeccionat seguint aquesta idea. Jo, malgrat les incomprensions del dia a dia, vaig tenir un fantàstic reconeixement quan men'n vaig anar. Quan veia el comiat del Pep vaig pensar en el meu. Era un dilluns, estàvem a sis graus, hi havia 90.000 persones, és una cosa que no puc oblidar. No visc d'això, però no ho oblidaré mai.

Notícies relacionades

El Nàstic voreja la gesta de l’ascens, però el somni acaba en la pròrroga

Gonzalo esmena Asencio i el Madrid tomba el Pachuca amb 10

-¿Entén la marxa del Pep?

-Hi ha persones que fan tot el que fem els altres però també tenen una vareta. Com el Pep. Té aquell instint que és diferent dels altres. Per això ha aconseguit el que ha aconseguit i ha vist que, per diferents coses, se n'ha d'anar. Dir que està buit és una manera d'explicar el que ha sentit. Ha sigut molt intel·ligent. En la vida, no hi ha res millor que la prevenció. El Pep se n'ha anat deixant el club amb més títols en la història, amb una cosa que ja quedarà per sempre, la comunió amb el clan que deia abans, amb els jugadors, una cosa que serà molt difícil per al qui vingui.