Comença una nova era

Per entrar al saló París del Camp Nou s'ha de passar per sota de la passarel·la de l'estadi. I és impossible no veure aquells tres cartells que diuenAlliberant potencial humà,L'esperit de superació ens fa a tots igualsiSom el que ens proposem. Si, tot seguit, entres en una sala amb nom d'èxit, més que de capital, i presidint la taula, o gairebé, et trobesTito Vilanova, el nou tècnic del Barça, supervivent d'un dolor que cap de nosaltres voldríem per als nostres, encorbatat com mai i que diu, després d'haver consultat un munt de metges («tants que no ho vaig poder fer en un sol dia»), sentir-se «orgullós, amb força i il·lusionat davant el repte» que l'espera, és evident que la primera sensació que tens és que no serà per ell, ni pels altres dos golafresque l'acompanyen a primera fila (Jordi RouraiAureli Altimira, només hi falta un quartgolafre,Pep Guardiola), que el Barça deixarà de guanyar. De lluir. De ser el Barça. De mantenir el bon rotllo i aquest esperit de superació.

SEGUIR TREBALLANT AL MÀXIM / Totes les paraules que van ressonar ahir en aquell immens saló van sonar a autèntiques. A veritat. Tant les que van impulsar el club a confiar enVilanova(«és nostre, és culer, és soci, és capaç, té els valors de La Masia, l'ideari futbolístic que ens distingeix, i des de petit que ha somiat amb aquesta oportunitat», va dirSandro Rosell, el president) com les que va afegirAndoni Zubizarreta(«els últims èxits també són seus, s'hi ha atrevit i té l'ànima que ens mou») i, per descomptat, les que va sumarVilanova:«Em sento tan preparat o més que qualsevol dels que haurien vingut a entrenar aquest gran equip, i treballaré, això sí, no més que quan era ajudant, per aconseguir el 15è títol i, si no l'aconsegueixo, me n'aniré a casa orgullós amb els 14 que ja hem guanyat».

Notícies relacionades

Tito ja camina sol

La defensa, per començar

PEP, EL GERMÀ / Si no fos pel fet que havíem estat convocats perquè algú, molt gran, molt representatiu, molt mediàtic i molt estimat, havia renunciat al lloc, es diria que la cita va ser rodona, pletòrica.Rosell, a qui segueix faltant-li humanitat per connectar amb l'audiència, va deixar espai als triomfadors, i mentreZubi omplia la sala de riallades a l'insinuar que les negociacions perJordi Alba(¿es referia al lateral del València, oi?) li havien suposat ja «unes quantes multes»,Vilanovava assegurar que era allà perquè el Pepl'hi havia demanat («si no fos així, no hi seria») i perquè s'avé amb el president («si no, tampoc hi seria»). Però, això sí, si una cosa va quedar clara ahir és queTitono vol ni ser, ni assemblar-se, ni copiar, ni imitar, ni clonar el seu amicPep. «És més que un germà, ja que hem format un matrimoni en què mai hi ha hagut una mala cara, una mala paraula, ni un mal gest, cosa que resulta com qui diu increïble, irrepetible».

La sorpresa d'un acte tan calorós va ser que, malgrat que raona, parla i s'explica tan bé, Vilanovava voler llegir la seva introducció. I això, la veritat, el va fer més humà, perquè si una cosa vam descobrir ahir tots els presents és que, si s'ho proposa (cosa que, d'entrada, rebutja), podria convertir-se en el pròxim català de l'any.