Tito ja camina sol

Vegeu el vídeo de la notícia al mòbil o a

e-periodico.cat

Només canvia l'entrenador. Tant, i tan poc. Un relleu natural es produeix a la banqueta del Camp Nou amb l'entrada de FrancescTitoVilanova per substituir Pep Guardiola. El Barça va celebrar la cerimònia d'aquesta mena de successió dinàstica que canviarà les formes, a partir de la diferent personalitat de cadascun, però no el fons, segons va exposar el nou tècnic, que va firmar un contracte per dues temporades.

Comença l'era Vilanova, que pretén ser una continuació de l'època triomfal dels últims quatre anys. Mantindrà la mateixa matriu, però variaran els petits matisos. «El Pep era el comunicador, qui transmetia el missatge, però la immensa majoria de les decisions eren compartides. I si hi estava d'acord abans, no les canviaré ara per diferenciar-me'n i dir que sóc diferent», va assegurar Vilanova, abans d'aclarir que no hi ha hagut cap conflicte en la transmissió del llegat: «En cinc anys (incloent-hi la primera temporada amb el filial a Tercera) no hi ha hagut ni una mala cara ni un mal gest, no hi ha cap matrimoni al món que superi això».

«EL MEU AMIC, EL MEU GERMÀ» / La idea de la continuïtat en l'estil de joc, en el comportament, i qui sap si també en els èxits, va quedar subratllada per les paraules de Vilanova, que va confessar haver supeditat l'acceptació del càrrec a una primera consulta amb el seu antic cap -«el meu amic, a qui estimo com un germà», va apuntar-, però també per Sandro Rosell, el president, i Andoni Zubizarreta, el director tècnic. Vilanova conserva l'ideari futbolístic, els valors de La Masia, la seva capacitat de treball i la condició de culer de bressol, va exposar Rosell, que va veure «la il·lusió» en els ulls de Tito. «I s'hi atreveix», va afegir Zubizarreta, que ja coneixia «la il·lusió, preparació i dedicació» de l'exajudant de Guardiola. «Estic tan preparat o més que un entrenador de fora», va dir per reivindicar la seva capacitat.

Vilanova afronta l'oportunitat de la seva vida, també el repte de la seva vida, i una porció dels dubtes inicials requeia en la seva salut. Al novembre va ser operat d'un tumor a la glàndula paròtide. «Vaig parlar amb els metges, que en tinc molts, i diuen que estic perfecte», va explicar. «Després del que he passat, això serà gairebé com un joc de criatures».

Notícies relacionades

Comença una nova era

La defensa, per començar

Però no ho serà en absolut, per molt bona que sigui l'herència rebuda. Vilanova sap que el públic «no tindrà més paciència» amb ell, ben acostumat com està al gran futbol desplegat i a les victòries, i sap també que el llistó està molt alt. Encara que ell hagi contribuït a apujar-lo.

REGAT A MOURINHO / «Hi perdré en totes les comparacions», va admetre, disposat a posar tantes hores a la feina com abans, ara que estarà al capdavant de l'equip. I enmig de totes les crítiques, si van mal dades. I també al centre de la diana de José Mourinho. Ahir va defugir referir-se al tècnic del màxim rival, el col·lega que el va agredir l'any passat i el primer adversari a qui s'enfrontarà. El Barça estrenarà la competició amb la Supercopa contra el Madrid. El primer obstacle de tots els que esquitxaran el seu trajecte. Tito no caminarà sol. Al costat seu tindrà gairebé el mateix grup de col·laboradors, pendents de la plaça d'un altre preparador de porters; tindrà la mateixa plantilla (no marxarà Alves i Keita tampoc, si vol), amb Messi al capdavant, i tindrà el públic al darrere, desitjós de perpetuar l'estat de felicitat que ha viscut des del 2008. «Sempre et farem costat», li va garantir Rosell en nom de la junta directiva.