María trenca el gel

Va jugar quatre minuts i, només amb això, ja va passar a la història de l¿esport espanyol. María Gurrea, una noia madrilenya de 28 anys que va començar a patinar als 15, va saltar dissabte passat a la pista de gel de Majadahonda per jugar, amb aquest equip, un partit de la Lliga espanyola d¿hoquei sobre gel contra el Barça. L¿equip blaugrana va guanyar per 7-9, però els escassos minuts en pista (va sortir en cinc ocasions per donar un descans als seus companys) han fer sortir María als informatius. No en va, havia trencat el gel amb la presència d¿una dona en un equip ple d¿homenots protegits amb guardes, guants i cascos fins a les celles.

«Vaig disfrutar moltíssim en el partit i m¿hi vaig sentir molt còmoda, encara que al principi, en l¿escalfament, estava nerviosa. Després em va passar i espero repetir en algun altre partit... si l¿entrenador vol», explica María, que va encaixar la situació amb naturalitat. Encara que també forma part de l¿equip femení del club madrileny, s¿entrena habitualment amb els nois i és de les que es castiguen el que faci falta al gimnàs. «M¿agrada jugar en els dos equips, tant en el de noies com en el de nois, i em veig capacitada per fer-ho, encara que no tingui la velocitat ni la força dels homes».

En els minuts que va estar en pista, María no va rebre cap càrrega, una cosa que està prohibida en les lligues femenines però que és el pa de cada dia entre els homes. El seu marcador, el blaugrana Alejandro Zapata, va dissimular al final del partit. «Al principi ni em vaig adonar que era ella. M¿és igual que sigui una dona o un home. Jo, si he d¿entrar fort, ho faig», va assegurar el jugador. No obstant, el tècnic blaugrana, Ramón Barón, va advertir abans del partit als seus jugadors que María podia saltar en algun moment del partit a la pista. «La vaig veure bé. Té un bon patinatge i qualitats de base per a aquest esport, però és clar que està en desavantatge en qüestions com la força, la resistència i en la lluita cos a cos», assegura Barón, mesurant bé les seves paraules per no ser malinterpretat en cap cas. El tècnic blaugrana recorda casos semblants a l¿estranger, com el de Manon Rheaume, una portera del Tampa Bay Lightining de la NHL (lliga professional nord-americana). «Jugar de portera és diferent, perquè el contacte amb la resta de jugadors és mínim i està molt més protegida», afegeix Barón. Una altra dona, la canadenca Hayley Wickenheiser, tricampiona olímpica i hexacampiona mundial, va arribar a actuar, aquesta vegada de jugadora de pista, amb el Kirkkonummi Salamat, de la segona divisió finlandesa.

Sota la seva responsabilitat

Notícies relacionades

Roglic i Ayuso, el duel del Giro

Van der Breggen lidera l’èpica neerlandesa a la Vuelta femenina

La normativa actual permet a les dones jugar en equips masculins sense cap tipus de restriccions, d¿acord amb les lleis comunitàries. «A Espanya, fins ara, nois i noies solen jugar junts fins als 18 anys. Complerta aquesta edat, les noies poden jugar en equips masculins, però exigim a l¿entrenador i al club que ho facin sota la seva responsabilitat», explica Frank González, exjugador blaugrana i actual vicepresident de la Federació Espanyola d¿Esports de Gel.

González i Barón no creuen que l¿exemple de María Gurrea es generalitzi. «Jo seria cautelós a l¿hora d¿alinear una dona pel risc que podríem córrer», assegura Barón. Frank González, per la seva banda, considera que la majoria de dones es decantaran per les seves pròpies competicions. A Espanya existeix des de fa dos anys una minilliga femenina (amb tres equips, de moment) i la selecció espanyola (amb Gurrea com a capitana) participarà per primera vegada aquesta primavera en un Mundial (el de cinquena divisió) a Bulgària. Abans, potser María podrà tornar a provar forces amb els homes. «Seguiré comptant amb ella perquè, a més, atrau gent», diu el seu tècnic, Ernesto González.