Ecos de l'Inter-Barcelona: "La millor semifinal de la història de la Champions; ningú volia que s'acabés"

L'Inter i el FC Barcelona van proporcionar una semifinal tan plena de gols, de girs de guió, de desplegament físic i de jugades exquisides que avui les benediccions es regalen, no al Vaticà, sinó als espais comunicatius dedicats al futbol. Abunden les gràcies, sí, es donen les gràcies recarregades d'adjectivació exclamativa per un espectacle que ha seduït experts de tots els països. En el repàs de la premsa internacional, no és difícil trobar la sentència definitiva: "Ha estat la millor semifinal de Champions de la història", diu per exemple el Daily Mail. "És el partit que ningú volia que acabés", es proclama a la BBC.

Les valoracions s'endinsen en el terreny de les emocions. Pel que van fer sentir a l'espectador durant els 180 minuts, tant al partidista com a l'imparcial. Thierry Henry, en la seva aparició televisiva després de cada jornada de Champions, va posar paraules a les seves sensacions: "Seré honest, m'he avorrit veient futbol en l'últim any o dos. Avorrit. Per això vull dir gràcies Inter, gràcies Barça. És el que volem veure, és per eliminatòries així que estimem el futbol. Equips oberts, que van a per l'altre... Gràcies Inzaghi, gràcies Flick i gràcies a tots els que han participat en aquests dos partits".

Una dada ajuda a elevar als altars l'eliminatòria: els 13 gols que es van marcar entre l'anada i la tornada no s'havia viscut des del 2018, quan el Liverpool va despatxar la Roma per 7-6 en el global. Van ser dos partits tan palpitants que gairebé ningú ha prestat atenció als presumptes errors arbitrals, tan remarcats per alguns comentaristes a Barcelona, fent-se ressò de les queixes de Flick, Pedri o Èric. Línia argumental massa vulgar. No ho mereix semblant divertiment.

"Bonic experiment"

"Aquesta eliminatòria ens ho ha donat tot. Des del principi al final. Una semifinal que ha estat entreteniment pur. El que hem contemplat ha estat quelcom molt especial. Un autèntic plaer", va postil·lar Alan Shearer, venerat golejador anglès ara guanyant-se la vida com a prolífic comentarista. Sense sortir d'Anglaterra, Jonathan Liew, un articulista a seguir a The Guardian, ha escrit el següent: "Teatre perfecte, tensió perfecta, imperfecció perfecta, un xoc d'estils perfecte i un equilibri perfecte: entre una joventut extravagant i intrèpida i una experiència canosa i gesticulant". I sobre el Barça, apunta: "Per al bonic experiment avui fallit del Barcelona, va ser una lliçó que viure sense concessions no és el mateix que viure sense conseqüències".

En el dia dels panegírics, convé també fixar-se en el que es diu a Itàlia i en concret a les pàgines rosades de La Gazzetta dello Sport. Així comença la seva crònica: "Va ser un desafiament memorable. Va ser un Inter memorable. I potser el resultat per si sol ho digui tot: 4-3, com el partit del segle, el més celebrat en la història del nostre futbol, fa 55 anys a la Ciutat de Mèxic", escriu hiperbòlicament en referència a l'Itàlia-Alemanya del Mundial de 1970. "Aquesta nit milanesa -prossegueix- també es torna llegendària. Poques vegades hem viscut esdeveniments tan apassionants, intensos, plens d'episodis, d'emocions, d'històries. I d'herois (esportius, per descomptat). Un espectacle. El Barcelona, ple de talent però amb limitacions defensives, s'ha rendit; Yamal, el nen que marcarà el futbol mundial en les properes dècades, s'ha rendit". Hi ha eufòria a Itàlia, com és lògic.

El Barça torna a inspirar admiració a Europa. Feia massa anys que això no ocorria. Però l'Inter sota la direcció de Simone Inzaghi s'està musculant i també suscita elogis a dojo. Merescuts. És un equipàs. "Va ser el millor partit de la meva carrera quant a emocions i adrenalina. Va ser un anunci per a tot el futbol mundial", es va engrandir el president de l'Inter, Beppe Marotta.

Notícies relacionades

Roglic i Ayuso, el duel del Giro

Van der Breggen lidera l’èpica neerlandesa a la Vuelta femenina

A L'Equipe, la publicació que regala cada any la Pilota d'Or, va evocar la naturalesa en la seva crònica: "El cel de Milà ja no va poder contenir les llàgrimes ahir a la nit. Van seguir caient, amb alegria i tristesa, de vegades tenyides de nerazurro, de vegades seques de blaugrana, fins al final d'una pròrroga que hauria fet plorar als déus del futbol. Els aficionats de l'Inter i del Barcelona, i tots els aficionats a l'esport rei en general, van pensar que ja ho havien vist tot en el partit d'anada de la semifinal entre aquests dos equips".

I afegeix: "Els llombards i els catalans són una mica reservats. Encara tenien una mica, molt, apassionadament i bojament, a les seves botes. Ens van oferir una semifinal tan sumptuosa com indecisa i sorprenent". Jornada de parabens. Per tot arreu. Odes al futbol vist a Barcelona i Milà. Justificades.