Roglic i Ayuso, el duel del Giro

Tot d’un plegat, el Giro 2025, que comença demà a Albània, es podria definir com el de dos grans candidats a la victòria, sobretot Primoz Roglic, i també Juan Ayuso, i un animador anomenat Wout van Aert. A favor de Roglic compten l’experiència d’haver-lo guanyat el 2023, la seva extraordinària classe i la manera com va dominar i va derrotar Ayuso en el moment més decisiu, gairebé es podria definir com a únic, a la Volta que va conquerir al març.

No obstant, la ronda italiana es presenta com el lloc idoni perquè Ayuso, als 22 anys, tingui l’oportunitat de succeir Miguel Induráin i Alberto Contador, els únics espanyols que han aconseguit vestir fins al final la maglia rosa, una peça distintiva d’una carrera que aquest any es presenta una altra vegada amb el costum italià, que poques vegades els surt bé, de concentrar les dificultats de muntanya més grans els últims dies de competició.

I és allà on juga, sobretot, l’experiència de Roglic, que va saber ser pacient fa dos anys per executar la victòria el penúltim dia. Per a ell, perfecte, per als espectadors, un avorriment en etapes amb massa esprints i moltes fugues mentre l’eslovè deixava madurar el gal·lès Geraint Thomas per noquejar-lo en la cronoescalada final.

La contrarellotge albanesa

Fa uns dies, Ayuso es queixava a TVE de la falta de duresa de la corsa rosa en les dues setmanes inicials. A ell i a tots els agradaria que el Giro, d’una vegada, aprengués del Tour i de la Vuelta que reparteixen molt més els obstacles, que els corredors aprofiten. La ronda francesa, sense anar més lluny, col·loca sempre els Alps o el Pirineu en la part inicial o intermèdia i allà sempre se sol embolicar, per dir-ho de manera col·loquial.

Per això, si es mira el recorregut d’aquest any s’endevinen tres etapes emocionants en l’inici albanès de la carrera, amb dues etapes trencades i, entremig, la primera de les dues contrarellotges programades; en aquest cas, per a aquest dissabte quan Ayuso podria tenir l’oportunitat de vestir-se de rosa. Potser, ara, és més ràpid en aquesta disciplina que Roglic però dos corredors, el britànic Joshua Tarling i sobretot Van Aert, poden privar-lo de l’èpica.

Tot i que la primera arribada en alt es reserva per al setè dia de competició, ressalta a la part inicial del Giro especialment la novena etapa, que inclou gairebé 30 quilòmetres de terra, de sterrato com es denomina a Itàlia, amb un recorregut que passarà per trams comuns de la Strade Bianche i que finalitzarà en la pujada a la famosa plaça del Camp de Siena.

Notícies relacionades

Van der Breggen lidera l’èpica neerlandesa a la Vuelta femenina

Un equip sense dramatisme

Amb el Mortirolo

Finalment caldrà esperar als últims dies de carrera, amb la irrupció de la muntanya concentrada en els Alps, amb el pas per famoses pujades com el Mortirolo, i amb l’espera de la penúltima etapa que inclou l’ascens a la Finestre, amb vuit quilòmetres de terra –si la neu ho permet, aquesta és una altra– i l’arribada a Sestriere.