La UE veu en Ucraïna un símbol de la fragilitat de la pau
Brussel·les considera que els termes d’un acord per al final del conflicte entre Kíiv i Moscou determinaran el futur del continent

En el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, la Unió Europea (UE) veu en la invasió russa d’Ucraïna un símbol de la fragilitat de la pau i la llibertat a Europa, "que no es pot donar per segura", ni és mai "permanent", va dir ahir el president del Consell Europeu, António Costa, durant una cerimònia de commemoració a la seu de l’Eurocambra a Estrasburg.
"Han passat 80 anys, però la guerra ha tornat al nostre continent. De nou, hi ha ciutats bombardejades, civils atacats i famílies destrossades", va lamentar la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. "En el que hauria de ser un dia de pau, no podem celebrar la pau en pau, perquè la guerra ha tornat a Europa després de la brutal i il·legal agressió de Rússia contra Ucraïna", va dir també Costa. Pel portuguès, el conflicte a Ucraïna és "un atac frontal" contra el dret internacional, forjat després de la Segona Guerra Mundial.
"Els ucraïnesos no estan lluitant només per la seva terra, sinó per la llibertat, la sobirania i la democràcia, de la mateixa manera que els nostres pares i avis ho van fer llavors", va afegir Metsola. Durant el seu discurs en un debat previ sobre el suport de la UE a Ucraïna, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també va vincular el final de la Segona Guerra Mundial a l’actual conflicte al continent. "Vuitanta anys després, ens trobem en un altre moment decisiu de la història del nostre continent", va dir l’alemanya.
El futur en joc
Von der Leyen va destacar que la guerra a Ucraïna "arribarà al seu final", però també que "la manera en què acabi donarà forma al nostre continent durant generacions". Per a la presidenta de la Comissió, "està en joc el futur dels ucraïnesos, però també el nostre". I va advertir que un mal acord "podria animar Rússia a tornar a per més".
Notícies relacionadesLa tasca per als europeus, va dir la presidenta de l’Eurocambra, és "honrar la memòria, protegir la democràcia, preservar una pau justa, real i duradora". Costa va matisar que aquesta pau s’ha de basar en "els principis de sobirania, integritat territorial i dret internacional", i va remarcar que el suport sense fissures de la UE a Kíiv no respon només el dret d’Ucraïna a defensar-se, sinó també a "un futur sense por". Per això, el president va destacar els esforços de la "coalició de voluntaris" i també del president dels EUA, Donald Trump, per assolir la pau, tot i que amb un toc d’atenció. "Junts, els aliats transatlàntics han de tornar a ser una força del bé al món", va assenyalar.
En la cerimònia també hi van participar tres veterans de la Segona Guerra Mundial. El president del Consell Europeu va descriure la Unió Europea, resultat del procés de reconciliació que va seguir el conflicte, com "un dels projectes de pau més exitosos de la història de la humanitat".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Selectivitat La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb un descens de notes i aprovats
- Les tres millors puntuacions
- Tempesta judicial i política Pardo de Vera va adjudicar a dit 605.000 € a una empresa vinculada a la trama Cerdán
- Apunt Parlem de ‘Huijsenbauer’
- En el ple El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista
- FUTBOL Joan Garcia sobre la seva arribada al Barça: «Tenia sentiments una miqueta estranys, però tinc molt clar que era el pas a fer»
- Maltractament a gent gran La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis
- UN ASSAIG CLÍNIC Un virus modificat, la nova esperança contra un dels tumors cerebrals malignes més freqüents en nens
- En dos anys Barcelona farà un simulacre d'onada de calor de 50 graus per avaluar la resposta de la ciutat
- Després de l’aval a la llei Junts demana al TC que utilitzi «mesures coercitives» contra el Suprem si no aplica ja l’amnistia