Joan Laporta: "Guardiola m'ha ajudat a renovar l'energia per seguir"

--Més enllà dels canvis que s'imposin en el club i de l'ajuda que pugui significar la incorporació de Manel Estiarte, ¿té la sensació que d'aquí al moment de l'assemblea el seu futur depèn que la pilota entri?

--No, no. En primer lloc, no penso en això. Vaig prendre la decisió i això em dóna certa tranquil.litat d'esperit. Ja arribarà aquest moment. I crec que després d'aquesta sentència dels avals els socis tindran la sensació que el club està ben administrat. Espero que prenguin consciència que s'ha d'acabar aquesta actitud d'erosió permanent.

--¿L'equip tindrà més pressió amb vostè de president o creu que la gent sabrà discernir les coses i oblidarà la crisi i recolzarà l'equip quan rodi la pilota?

--El que volem tots els barcelonistes és que torni el futbol, perquè estem il.lusionats. Ha estat una gran decisió el fet de confiar en Pep Guardiola. Transmet entusiasme, transmet coneixements i capacitat de treball, i tot això motiva. Si he decidit continuar, una de les raons és la il.lusió que em genera aquest projecte. Potser m'hauria costat més segons quines determinacions haguéssim pres. Però, sincerament, aquest projecte em dóna molta força, molta energia, molta il.lusió.

--¿Per què?

--Perquè tenim una persona al capdavant del primer equip a qui veig més il.lusionada cada dia que passa. Aquells que criticaven que estava mancat d'experiència no tenen raó. La té com a barcelonista, com a exjugador, com a entrenador i com a home de futbol. I entenc, a més, que posseeix un nivell intel.lectual que sempre és molt important per dirigir el Barça. És molt intel.ligent i té el cap molt clar.

--¿Entén que posseeix un perfil, una personalitat, per poder evitar que es repeteixin els errors del passat?

--Sí, sí, i això també ho valoro. Si hem intentat buscar solucions aquesta passada temporada respecte a l'anterior i no les hem trobat, em genera molta confiança el fet que veig en Guardiola la solució a aquestes qüestions. Perquè coneix molt el club i els jugadors. El veig amb molta força i molta empenta, i això m'agrada. Em dóna molt bones vibracions i sensacions. I valoro, des del punt de vista personal, que m'ha ajudat a renovar l'energia i la il.lusió per seguir dirigint el Barça.

--Ell desprèn una gran confiança en si mateix.

--Quan veig algú així, segur i confiat, i, a més, amb les conviccions que té, penso que li han de sortir bé les coses. Segur.

--L'equip comença a entrenar-se dilluns i queden casos a l'aire. ¿Es resoldran?

--Es resoldran, segur. El que passa és que esperem que es resolguin en interès de tots, del Barça i dels jugadors. Hi ha temps suficient fins a finals d'agost, encara que a tots ens interessa arreglar-ho al més ràpid possible.

--¿Li fa mal que se'n vagin futbolistes tan especials com Etoo i Ronaldinho?

--I Deco. Des del punt de vista personal, m'ha sabut molt greu. Deco és un home. No m'agradaria que es tergiversessin les meves paraules: Deco ha estat un líder del vestidor i un futbolista determinant perquè guanyéssim dues lligues, una Champions i dues Supercopes, però en els dos últims anys no li han sortit bé les coses. No ha donat allò que s'esperava d'ell. Se'l va advertir al final de la penúltima temporada. L'hi vaig dir personalment. Em va assegurar que tornaria a ser el Deco de sempre. Crec que ha volgut i, per una sèrie de motius, no ha pogut.

--¿I Ronaldinho?

--El mateix cas que Deco. Exactament el mateix. Un home que ho ha donat tot, que va tornar la il.lusió al Barça i als barcelonistes, que ha donat una imatge excel.lent del club i de l'equip allà on estigués, i un altre jugador determinant en la consecució d'aquests títols. Se'l va avisar, també. Vam parlar amb ell i ens va transmetre il.lusió, però ha volgut i no ha pogut. Per alguns motius que ell sap millor que ningú. I, evidentment, tots som responsables de no haver sabut reconduir aquests jugadors que van portar el club i l'equip cap a l'èxit. Però aquesta és la realitat, i entenem que no havien de continuar perquè així puguin trobar renovades il.lusions en algun altre club.

--¿Etoo és un cas diferent? Sempre ha mostrat debilitat per ell.

--L'hi vaig dir, també. Ens ha donat caràcter, ha estat la sang del Barça. Un altre futbolista decisiu. Recordo molts partits en els quals va ser ell qui va obrir la llauna. Sabíem que per la seva forma de ser, en moments límits, hi seria.

--A París, per exemple.

--París, sí. Va ser el jugador que, quan estàvem a punt de caure, va fer el gol que va evitar la caiguda.

Amb Belletti, Iniesta, Larsson, després. I vam guanyar la Champions.

--El seu rendiment no ha sigut pas dolent.

--Ha tingut la desgràcia de patir dues lesions greus, va estar a la Copa d'Àfrica... Tot i això, vam arribar a la conclusió que estàvem en un canvi de cicle, i quan s'emprèn una renovació, aquesta renovació ha de ser a fons. Ha passat el mateix amb l'entrenador. L'hi vam dir, a Rijkaard: tant de bo surti tot bé, volem que surti bé i estàs capacitat per aconseguir-ho, però si no hi ha resultats serà difícil continuar. No hi va haver resultats i, lamentablement, un dels millors entrenadors de la història del Barça no continuarà.

--¿Li ha resultat difícil prendre totes aquestes decisions?

--Sí, ha sigut dur. I dolorós. Com a club, com a president i també com a amic en alguns casos. Però s'havien de prendre. Vam donar oportunitats. Som un club que, per la imatge que té, ha de ser agraït i ha de mostrar un punt de sensibilitat. Ara fa un any, al perdre aquella Lliga en l'última jornada, i després d'escoltar els membres del vestidor que consideràvem més determinants, que ens van dir que tornarien a ser els mateixos que al principi, vam entendre que els podíem donar una altra oportunitat. Se la mereixien. Se l'havien guanyat. I, per coherència, vam pensar que les decisions sobre ells s'havien de prendre a final de temporada.

Notícies relacionades

Espanya disfruta i destrossa Portugal

El Tour es prepara per al duel entre Pogacar i Vingegaard

--Massa tard.

--Ara s'ha vist que sí. Però, al mateix temps, no se sabrà mai què hauria passat d'haver estat dràstics a mitja campanya. A mi em vénen al cap exemples com el Saragossa o el València, malgrat guanyar la Copa del Rei, en què els canvis han servit per anar encara pitjor. Si haguéssim guanyat la Champions no estaríem així. I ens va anar d'un pèl. Un gol. Llavors jo hauria defensat la continuïtat de Rijkaard i no hauríem viscut aquesta situació de convulsió institucional. No s'hauria activat una moció de censura, d'això n'estic convençut.