LA INDÚSTRIA PESANT

Explicarà la petita història que quanCapellova arribar al Bernabéu allò era un aparador d'egos, una desfilada publicitària. Donat que aquell model havia caducat i fins i tot el seu pare fundador, el galàcticFlorentino, havia llançat la tovallola,Capellova poder instaurar la seva Revolució Industrial encara que no ho va tenir fàcil, vistos els vicis enquistats en jugadors, premsa i afició. Però la va implantar. Amb obstacles i dificultats, el Madrid de l'esmò- quing i les festes es va reconvertir en equip de bastida, de pencaire d'aixella espessa, i va permutar el perfum de roses per la cultura de l'esforç i l'agonia fins que es va emportar el premi gros a l'últim moment.

Feliç per l'èxit, però malhumorat per l'estil rude i primitiu, propi de la primera industrialització, el primer executiu del club va apostar per pujar un esglaó i emprendre la ruta de l'excel.lència (res a veure amb cabdills i generals), projecte extret de les lectures empresarials deMichael Porter,Gary HameliPeter Drucker, els grans gurus de la literatura de gestió. I vet aquí que els discursos inicials van decretar la liquidació de la indústria pesant per implantar tecnologia lleugera i innovadora, però encara no ha arribat l'hora que haguem percebut alguna connexió entre aquells discursos i la realitat.

Notícies relacionades

Un Barça salvatge obre una nova era

La perillosa addicció a les remuntades

Perquè veus el Madrid i tornes a veure la granota de treball i els motors dièsel i no observes detalls de la proclamada excel.lència, excepte en l'atenció amb què els metges del club sistematitzen les càrregues d'entrenament i autoritzen l'alineació dels jugadors, rotacions necessàries però que al seu torn generen el consegüent soroll mediàtic. I així passen les hores al Madrid actual, tan industriós com el deCapelloi amb la mateixa encertada punteria, sense canvis perceptibles en el joc ni en els resultats, potser perquè l'únic que ha canviat són els discursos, només un maquillatge.

La realitat sempre és menys grandiosa que els discursos i mentre el promès futbol plàstic i de combinació no apareix ni per casualitat al Bernabéu, l'equip deSchusteracumula èxits al marcador, com si el vestidor hagués decidit persistir en la seva etapa industrial, molt poc bonica, però tremendament efectiva, mentre la llotja s'omple de paraules vanes. Futbol primitiu, tosc i viscós, sense filigranes ni llums, però directe i pragmàtic. Això segueix igual: no hi ha futbol, però tampoc no hi ha derrotes.