LA NIT DELS VIDRES TRENCATS

La imatge deFrank Rijkaardfora de si, carregant-se el lateral de la banqueta de Montjuïc, descriu alguna cosa més que el rampell d'un moment de ràbia, o el nivell d'intensitat amb què viu un partit. Els vidres trencats del cop de puny no eren les úniques peces danyades que envoltaven el míster llavors. A Montjuïc vam veure que s'ha trencat alguna cosa més a can Barça.

DiuLaportaque la derrota contra l'Espanyol servirà per estimular l'equip per guanyar la Lliga; tant de bo. Potser sorprèn que l'objectiu encara requereixi estímuls a aquestes alçades, però jo també ho crec; els jugadors són persones que, igual que nosaltres, es cansen, s'atabalen, es desencanten i/o s'acomoden. Això no és censurable, és un tret inherent a la condició humana. Però, tot i que assumim la necessitat dels estímuls, la sensació que ens va quedar als culers és el més semblant al cabreig que es pugui imaginar.

No hauria d'importar quin fos l'adversari perquè ens fes mal la seva superioritat; però quan és l'Espanyol, el dolor es va fent més indignant. Els periquitos es van merèixer el triomf, i això és el pitjor que ens podia passar; hauria estat més passable una victòria local injusta. Però ens van derrotar amb un bany guapo, d'aquells que aquest any ens cauen més sovint que mai, com els que vam rebre a casa del Madrid o del Chelsea. Repeteixo: els que ens han donat un bany aquesta temporada són el Madrid, el Chelsea i l'Espanyol; o sigui, els nostres millors amics, els que s'alegren tant dels nostres èxits com nosaltres dels seus. Ah, i no oblidem el Sevilla de l'estimat i entranyableDel Nido,que també ens va repassar amb gel i espuma a la Supercopa europea.

Notícies relacionades

El Nàstic voreja la gesta de l’ascens, però el somni acaba en la pròrroga

Gonzalo esmena Asencio i el Madrid tomba el Pachuca amb 10

Davant aquest balanç irrefutable de la primera meitat de temporada (en què tampoc hem evitat les ensopegades endèmiques a casa amb el València i l'Atlètic), no podem estar eufòrics. Perquè el pitjor no són els resultats, sinó el pobríssim aspecte de l'abans opípar futbol culer. La pujada de gener està resultant molt costosa quan el calendari semblava favorable. Només ens queda encomanar-nos un altre cop a la ràpida recuperació d'Etooi dels altres cracs que falten per donar al Barça el plus de talent, única manera de trencar els esquemes a uns rivals que ens coneixen d'una hora lluny.

Però fa ràbia. Perquè hi ha alguna cosa que estàemboirantel talent dels jugadors, i s'ha de detectar i combatre urgentment.