"Quan la universitat es converteix en trinxera"

Els dies previs a la visita del periodista Vito Quiles a la Universitat Autònoma de Barcelona ja es podia intuir com acabaria: protestes, tensió i un debat encès sobre els límits de la llibertat d’expressió. Tot i això, tant ell com els estudiants que s’hi van oposar van actuar dins del guió previst. Potser més que buscar la confrontació, tots dos bàndols perseguien el mateix objectiu: fer-se sentir.

Com a estudiant de Publicitat i Relacions Públiques, sovint se’ns repeteix que la publicitat és una eina al servei del capital i que l’ètica hi té un paper secundari. Però potser cal ampliar la mirada: qualsevol acte públic, sigui impulsat per una marca o per un individu, que generi debat social te un valor positiu. Quan la universitat, espai per excel·lència del pensament crític, es converteix en escenari de discussions ideològiques, no és necessàriament un fracàs, sinó un símptoma de vitalitat democràtica.

És legítim protestar contra discursos que considerem perillosos, però també és necessari escoltar per comprendre per què divideixen. Si només conversem amb qui pensa igual, les nostres idees es fossilitzen. Les manifestacions de la UAB ens recorden que el desacord, si és pacífic i raonat, és el motor que manté viva la llibertat d’expressió.