Recordant 'La tradició catalana', de Torras i Bages

Val la pena parar atenció als exàmens d'accés a la universitat (Selectivitat) que han estat fent aquests dies molts nois i noies de Catalunya. L'any 2016 van ser 155 tribunals, distribuïts en set àrees universitàries, amb un nombre de 26.170 estudiants de matrícula ordinària (més de 31.500 si comptem també els qui volien millorar nota, etcètera). Impressionant!

Doncs bé, m'ha atret una idea de l'opció A de l'examen d'Història que es va fer 14 de juny. El text era de 'La tradició catalana' (1892), de Torras i Bages, una font primària, pròpia del catalanisme conservador en la primera etapa de la Restauració. M'hi he fixat en què – a més de l'òbvia rellevància vital i personal – el bisbe de Vic descriu el cristianisme com a "religió universal de la humanitat" i que sent l'Església eterna, és més pròpia de gents i nacions que no pas d'estats. Ben bonic, i del tot aplicable a allò que hauria de comptar més, també a la nostra Europa i al nostre món.

Torras i Bages anota que els estats són contingents - "es fan i es desfan", escriu ell - però les unitats socials naturals són permanents: Catalunya és una nació, i si necessita l'Estat, és només per a servir millor les persones, sempre en sintonia amb la universalitat que tenim clar que promovem.

Quan em retreuen alguns que "estimar la nació és tancar-se", penso – "Santa Llúcia, gloriosa!" (del Diccionari d'Alcover i Moll) -, Que poc que hi veuen! L'unionisme uniformador i etnocèntric sí que n'és d'obtús, tot i que als seus adlàters els respectaré com si fossin dels meus.