El Tour s’estrena amb un esprint i molts candidats al groc

Amb el seu metre noranta-tres i els 84 quilos de pell, os i múscul, Jonathan Milan també es podria guanyar la vida com a model a part de ciclista. Se’l considera un dels ciclistes més ràpids del pilot, el jove italià de 24 anys que volen doctorar-se com a velocista en el Tour, que mai ha corregut, més enllà de les fronteres del seu país i la fama adquirida al Giro. Aquest dissabte pot ser el primer jersei groc de la ronda francesa.

Si es contempla la llarga avinguda que porta fins a la meta de la primera etapa, només es pot endevinar un esprint de categoria, amb la bicicleta a 60 quilòmetres per hora, el cap cot, a oblidar-se del fre i a resar perquè ningú es clavi una patacada, que el Tour acaba d’arrencar i no estem per caigudes. Surt i s’arriba a Lilla, si bé es fa una volta de 185 quilòmetres perquè els habitants del nord de França i els veïns de la Bèlgica flamenca disfrutin de l’estrena del Tour, sabedors que el primer dia Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard, les dues grans estrelles que pugnaran per la victòria a París, igual com la resta dels seus enemics, correran a la rereguarda, amb certa tranquil·litat i a buscar la brillantor per a més endavant, amb 21 etapes al menú de la carrera.

Els altres favorits

Lilla continuava respirant ahir aroma de Tour. Els empleats de la carrera reforçats per treballadors municipals muntaven les zones de sortida i meta, molt a prop l’una de l’altra, envoltades per un canal i un parc on els veïns corren o passegen. I els ciclistes aprofitaven l’entrenament matutí per contemplar la recta que els portarà fins al final de la primera etapa, territori de velocistes, esprint a la vista, i candidats a tot arreu, encapçalats per Milan amb el somni de vestir la primera casaca groga.

Perquè Milan no és l’únic. Apareix un xaval espigat, el gran representant de l’Àfrica negra, que triomfa sense complexes en un ciclisme que fins fa poc no els tenia com a estrelles. Birmay Girmay ha sigut el primer corredor negre que guanyava un esprint, primer al Giro d’Itàlia i després al Tour de França. Té 25 anys i en l’última ronda francesa no només es va imposar en tres etapes, sinó que es va emportar el premi final de la regularitat, que obsequia amb vestir el jersei verd.

En els esprints del Tour sempre hi ha un corredor belga, tot i que en aquest cas siguin dos i fins a tres si s’inclou el polivalent Wout van Aert. Tim Merlier i Jasper Philipsen, el gran amic de Pogacar, també tenen números per guanyar la primera etapa d’aquesta ronda. Tots dos ja han assaborit la victòria en la Grande Boucle.

I, a més de Van Aert, convé incloure per si de cas Mathieu van der Poel i amb ells la llista de candidats al primer jersei groc es llança cap a l’infinit i més enllà, en un catàleg en què també ha de figurar el neerlandès Dylan Groenewegen, amb fama de ciclista perillós, i altres especialistes que, fins i tot sent a la segona fila de les apostes, s’han d’inscriure tot i que tinguin poques accions per aconseguir el groc com són els casos de l’alemany Phil Bauhaus i els francesos Arnaud Démare i Bryan Coquard.

Un final nerviós

Notícies relacionades

Esther, la ‘pencaire’ que lidera Espanya

Alcaraz entra a vuitens amb esforç davant un Struff molt combatiu

Per a tots els gustos, tot i que si Milan brilla amb tot el poder potser només Philipsen i Girmay es vegin amb ganes de posar la victòria molt difícil a l’italià. Nervis per tots costats, una bogeria d’arribada, massa candidat i molta recompensa en groc per a un Tour que ha aparcat un inici cronometrat i que ha evitat costes complicades que parteixin el pilot i dificultin l’esprint com va passar en les estrenes de l’any passat en Itàlia i fa dos a la ciutat de Bilbao.

Per aquesta raó, la zona de seguretat s’ampliarà aquest divendres als cinc quilòmetres, en comptes dels tres tradicionals, a fi que només els bojos de l’esprint i els llançadors s’entreguin en la baralla final amb la resta de les figures pedalant a la barrera protectora del Tour.