Esther, la ‘pencaire’ que lidera Espanya

La davantera granadina va marcar dos gols en el debut. Després d’una sortida dolorosa del Reial Madrid, ha recuperat el somriure i ara el contagia a una selecció que ha començat l’Euro amb empenta.

Esther, la ‘pencaire’ que lidera Espanya
2
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el futbol solem parlar sempre de l’estrella. D’aquestes futbolistes que estan tocades per una vareta i que enlluernen. Com per art de màgia hi són, apareixen i brillen. Solen rebre totes les atencions. I de vegades és injust. El futbol té una part de talent, però en té més de treball. De constància, de pencar cada dia, de tossuderia i d’esforç. I a Esther González (Huéscar, Granada, 1992) no li han regalat mai res.

Va començar jugant al seu poble, sempre competint en lligues mixtes des de molt jove i destacant com a golejadora. Posteriorment, es va unir al CD Algaidas (Segona Divisió Femenina); feia fins a 250 km des de Huéscar per entrenar-se amb tot just 14 anys. Deixant entreveure el seu compromís i devoció per l’esport des de petita, les adversitats no la van acoquinar. Més aviat al contrari. Cada repte era una oportunitat, un al·licient per continuar creixent.

Als 16 anys va fitxar pel Llevant UD, amb el qual va debutar a Primera Divisió el 2009 contra el València CF. Des d’aleshores, Esther ha lluitat cada dia per ser millor. Com a davantera, necessita el gol. Tot i que aquest no sempre l’ha visitat tant com voldria. En la seva primera campanya com a jugadora de Primera Divisió, amb prou feines va arribar a marcar cinc gols. Necessitava millorar i en això es va bolcar la granadina. Després de dos anys en què la seva evolució es va anar consolidant, es va traslladar a Màlaga, on va jugar un any fins a recalar a les files de l’Atlètic de Madrid. Com a matalassera va ser quan va explotar.

Constància pura

Durant sis temporades amb el conjunt madrileny, Esther va ser un dels baluards de l’equip que va conquerir tres títols de Lliga i una Copa de la Reina el 2016. A títol personal, es va convertir en una de les davanteres més letals de la Lliga. El 2019 va tornar al Llevant, tot i que la seva primera temporada va estar marcada per una baixa quota golejadora. No obstant, lluny de rendir-se, Esther va firmar una campanya històrica en la 2020-2021, anotant un total de 29 gols, cosa que va significar un punt d’inflexió en la seva carrera i li va valer un gran contracte amb el Reial Madrid. Va despuntar i es va tornar imprescindible. Per això va fer tant mal la manera com va haver de marxar de la casa madridista.

Notícies relacionades

"El que m’ha tocat viure ha sigut injust", va dir en una entrevista a Efe setmanes després de deixar la disciplina blanca. Malgrat ser la màxima golejadora, va anar perdent pes sobre el verd fins a quedar relegada sense explicació aparent. Alberto Toril la va condemnar a la banqueta sense més explicació aparent. Aquesta situació va acabar amb la sortida del club que sempre havia sigut el seu somni per posar rumb al Gotham nord-americà. La futbolista, divertida i molt lleial als seus, havia perdut aquesta brillantor i a Nova Jersey va recuperar el somriure que ha tornat a lluir en el debut d’Espanya a l’Eurocopa.

Esther és futbol i molt més. És instint, treball i molt sacrifici. La davantera referència d’Espanya en aquesta Eurocopa ha passat per molt, però sempre ha seguit endavant amb un objectiu clar: ser la millor o, almenys, no parar de treballar per aconseguir-ho.