"Quan el foc no és l’únic culpable"

De cada 10 incendis, 9 venen de l’acció humana, ja sigui per negligències, accidents fortuïts o, el pitjor, per piròmans. Aquests dies assistim a onades d’incendis mai vistes (ara anomenats de sisena generació), que han segat la vida de persones i animals, així com un munt de records i causant grans pèrdues econòmiques de béns i propietats mentre la classe política s’ataca mútuament per esgarrapar vots. I és que el foc no és l’únic culpable, ja que no cremen sols camps i boscos, sinó un model de país mancat d’interès polític en invertir en partides fonamentals (però no rendibles electoralment), com la gestió dels boscos i la prevenció d’incendis amb mitjans dignes, mentre es subvenciona la tauromàquia i altres menjadores a conveniència, evidenciant la manca de professionalització i la precarització del personal de prevenció i extinció d’incendis.

Un model que també menysprea la ruralitat, esdevenint en aquesta Espanya buidada i rereguarda abandonada que perd població (i per tant, vots). Però també s’ha demostrat que agricultura i medi ambient són compatibles, veient com ara s’han unit agricultors i ecologistes reclamant mesures, com: identificar zones d’alt risc, trencar masses forestals per reduir combustible i frenar la propagació de focs, recuperar els usos tradicionals del territori com la ramaderia extensiva, el pasturatge i la gestió forestal sostenible, incentivar l’educació, etc. Tot serviria per fixar el territori, estalviar en despeses i, de passada, guanyar en sobirania alimentària i ajudar l’agricultura tradicional. Recordem que aquestes llengües de foc que devoren tot al seu pas ‘callen’ realment a l’hivern, quan es netegen les muntanyes i es dificulta la ‘feina’ als malvats piròmans. Que aquestes morts de persones i animals no quedin en l’oblit, perquè darrera d’aquestes morts hi han males decisions polítiques, però també històries personals i records.