Els herois que han combatut contra el monstre

Calma, adrenalina i emoció absoluta. És el que es respira a l’entrar al post de comandament avançat de l’incendi de Jarilla, situat a La Granja (Càceres). Després d’11 dies d’infern, en què la desesperació i l’angoixa es van apropiar del nord d’Extremadura, els titans que han combatut les flames poden, a la fi, donar la notícia més esperada als veïns de més de 13 localitats que s’han mantingut en suspens durant 240 hores: ja estan fora de perill.

A l’onzena va la vençuda. L’incendi que ha arrasat una bona part de la vall de l’Ambroz i el Jerte ja està estabilitzat, després de jornades en què s’han arribat a registrar fins a 19 focs actius alhora a la regió. Una victòria aconseguida gràcies a un desplegament extraordinari de mitjans i a l’entrega d’equips que, entre pols, suor i sutge, han resistit com autèntics herois al davant d’un monstre que semblava impossible de doblegar.

22 d’agost del 2025. Aquesta data quedarà marcada com un dia històric per a la brigada del Pla de Lluita contra Incendis Forestals d’Extremadura (Infoex) i de tots els equips que han participat en l’extinció. Entre crits de joia i abraçades, els bombers forestals celebren un merescut respir. "Veure’ls a tots emmascarats vol dir que han sigut a dins, donant-ho tot. Hem demostrat professionalitat i entrega. A la regió no solem viure incendis d’aquesta magnitud, per sort, però ha quedat clar que estem preparats per afrontar-los", assegura emocionat Manuel Tena, coordinador regional i director d’extinció.

Són els valents que, durant 11 llargs dies, han treballat sense parar, amb tot just unes hores de son al terra d’un camió. "El més difícil ha sigut intentar dominar-lo en els moments en què era impossible. Els factors eren molt negatius i, per més que ho intentéssim, l’incendi tenia una força descomunal. Tot i així, el nostre objectiu sempre ha estat clar i es manté intacte", insisteix Tena.

La zona més castigada

Ara, més de 200 efectius recorren pam a pam el perímetre de 170 quilòmetres per refredar els punts calents, sobretot al nord, la zona més castigada. El procés serà lent i costós: setmanes de vigilància, de pujar muntanyes pedregoses i d’internar-se en àrees inaccessibles per assegurar que no torni a cremar res.

Amb 17.300 hectàrees arrasades, ja és l’incendi forestal més gran de la història recent d’Extremadura. També ha comportat un desplegament inèdit: 500 efectius de la Junta, de les diputacions, l’UME, equips internacionals de la República Txeca, Alemanya i Eslovàquia, a més de diverses comunitats autònomes. Tots, en un esforç coral contra les flames.

A la regió hi han arribat, a més, voluntaris que han ocupat fins i tot els dies lliures per ajudar. Rubén Flores, bomber forestal, ha viatjat des de Còrdova juntament amb professionals d’altres comunitats. "Era el nostre dia de descans, però al rebre la trucada de companys d’aquí vam decidir venir a donar un cop de mà en el que calgués. Ens vam inscriure al post de comandament i hem treballat en tasques de perímetre, vigilància i liquidació de punts calents". Amb ulls de no haver dormit i el vestit forestal a sobre, Flores explica que, malgrat l’esforç, el que han viscut compensa: "Ens han tractat a cor què vols, tant els cossos d’emergència de la zona com la població. És una gran satisfacció poder ajudar en una catàstrofe d’aquesta magnitud".

Per als residents dels pobles, el que s’ha viscut ha sigut un autèntic malson. Una cicatriu que quedarà per a tota la vida. "A Cabezabellosa l’alcaldessa ens va explicar que dur que havia sigut. Per sort, sembla que el malson s’acaba i que aviat podran tornar a la normalitat", afirma optimista el bomber.

Paral·lelament, més de 300 voluntaris de Creu Roja han recorregut centenars de quilòmetres per proveir els equips d’extinció i atendre els evacuats. "Han sigut dies de molta feina i de gran mobilització, amb companys que s’han desplaçat des de diverses zones de la regió, de vegades recorrent llargues distàncies i llevant-se a les cinc del matí per ser aquí a les nou, proveint els equips d’extinció i garantint suport sanitari", recorda Antonio Manchón, subdirector de la Unitat d’Emergències a Extremadura. La tasca més difícil, admet, van ser les evacuacions a Cabezabellosa, quan veïns que no havien volgut sortir es van veure envoltats per les flames. "També vam haver de traslladar gent enllitada, dependents i persones amb necessitats especials. Va ser el més delicat".

Tasques fonamentals

Notícies relacionades

Contra la jutge de la dana

La Federació Islàmica denunciarà Vox per la moció de Jumella

A la caseta de la Guàrdia Civil també es pot respirar finalment, després d’haver portat a terme tasques fonamentals durant aquest procés: acompanyar la població en cada evacuació, assegurar els talls de carreteres per donar pas als mitjans aeris i terrestres, ajudar els veïns als pobles desallotjats i col·laborar amb l’UME en tasques nocturnes de vigilància amb drons. La comandanta Aurora Vicente, cap d’operacions de Càceres, admet que l’organització de tants mitjans en l’àmbit provincial va ser un gran repte, però mostra satisfacció pel deure complert. "Hem treballat molt coordinats i s’ha demostrat que, en emergències d’aquesta mena, la tasca en equip dona resultats", assegura.

El cel sobre La Granja torna a ser blau. I en aquest blau net hi ressona l’eco d’11 dies que van semblar ser eterns, però també d’un poble que ha posat tot l’afany, amb professionals que l’han defensat fins a l’extenuació. Extremadura, malgrat la ferida, torna a respirar.