Servei municipal desbordat

Col·lapse a objectes perduts

L’oficina municipal ha passat d’emmagatzemar unes 19.000 pertinences extraviades a unes 43.000 en cinc anys. Els mòbils són els objectes que es perden amb més freqüència.

La llei estableix que els objectes es guardin durant sis mesos abans d’eliminar-los

Es registren molts documents d’identitat i targetes sanitàries d’altres països

Col·lapse a objectes perduts
5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sigui perquè les distraccions han crescut o perquè el registre amb què s’apunten els articles que es troben per la ciutat és més minuciós que fa uns anys, el cert és que la quantitat d’estris extraviats cada any a Barcelona i busquen amo a l’oficina d’objectes perduts de l’Ajuntament s’ha duplicat. Si fins al 2019 es documentaven unes 19.000 pertinences anuals que el consistori custodiava a l’espera que els seus propietaris acudissin a recuperar-les, la xifra es va disparar a més de 43.000 efectes inventariats en el servei municipal l’any passat.

El consistori disposa d’un magatzem extern des del 2021 per augmentar la capacitat de l’oficina d’objectes perduts, a més de quatre treballadors de reforç des d’aquell any. Ja a punt d’esgotar-se el contracte, el govern municipal l’ha tornat a treure a concurs per continuar disposant d’espai i plantilla supletoris per gestionar el gran flux de material que es troba a Barcelona i que va a parar a les dependències municipals.

No obstant, els motius que l’Ajuntament al·lega per continuar disposant de personal extra i un dipòsit d’almenys 150 metres quadrats per acumular estris i documents extraviats a part del seu propi local, al número 2 del carrer Ciutat, demostren que la necessitat és més desbordant ara que fa quatre anys. El consistori esmenta en un informe que és precís "donar cobertura a l’increment quantitatiu de troballes" que policies, institucions, empreses i particulars comuniquen. "En el dia d’avui, per limitacions tècniques, de personal i d’espai, és totalment impossible poder gestionar internament, només per l’oficina d’objectes perduts, el gran volum d’objectes trobats que arriben contínuament", addueix.

Col·lapse aobjectes perduts /

Espai i plantilla

A diferència de les raons que ara enumera, el govern local no argumentava el 2021 que hi hagués hagut un increment dels estris dels quals els serveis municipals feien provisió. Llavors expressava la "voluntat de gestionar més quantitat de troballes", una tasca que considerava "impossible" per "limitacions" de superfície i plantilla.

En canvi, l’Ajuntament apunta ara a l’"augment en el volum d’objectes" que queden sota el seu càrrec com una de les causes que "redunda en la impossibilitat que l’oficina d’objectes perduts pugui assumir, amb recursos propis, els volums" que rep cada dia. "L’oficina municipal d’objectes perduts no disposa dels recursos humans, tècnics ni d’espai necessaris per continuar amb l’execució del servei amb els volums que actualment s’estan gestionant", reconeix un informe de la licitació oberta.

A consulta d’EL PERIÓDICO, el govern municipal atribueix el còmput del doble de béns emmagatzemats durant l’any al fet que "fins al 2021 es registraven troballes i ara es registren objectes". "Una troballa pot incloure més d’un objecte", il·lustra.

Destaca que aquest mètode és una millora incorporada al servei amb el contracte que s’ofereix de nou i que "facilita la devolució o la destrucció" dels materials, "ja que cada objecte té un tractament diferent", distingeix l’Ajuntament. La llei estableix que l’administració custodiï les pertinences extraviades durant sis mesos abans d’eliminar-les, reciclar-les o entregar-les als que les van trobar.

En l’adjudicació que venç ben aviat, el consistori preveia que l’empresa contractada donés d’alta uns 25.000 efectes anuals i hi destinés unes 4.734 hores de treball. Per contra, ara estima que rebrà uns 43.000 articles a l’any i que haurà de dedicar 5.197 hores a la tasca.

El pròxim contracte es valora en un cost de 519.622,30 euros per dos anys per al consistori. Es calcula que podria ascendir a 858.879,84 euros si es prorroga fins a quatre anys. Les tasques que es requereixen queden reservades per oferir inserció laboral a treballadors amb discapacitat o que estan amenaçats per exclusió social.

Col·lapse aobjectes perduts /

Augment del 5%

El 2021 el consistori es va marcar el repte d’augmentar la quantitat de pertinences custodiades en un 25% en un o dos anys. Tenint en compte que el 2020 es van gestionar aproximadament 20.000 articles, la previsió apuntava que s’administressin fins a 25.000 objectes perduts el 2021 o 2022. No obstant, l’expedient de contractació remarca que, en l’últim quadrienni, "s’han anat incrementat els volums de registre" de béns custodiats a les dependències municipals, "fins arribar a superar els 43.000 objectes inscrits durant el 2024".

L’Ajuntament es fixa ara un objectiu més modest de pujada del 5% de la capacitat d’emmagatzematge. Equival a uns 2.150 objectes més que els que es troben ara a l’any.

Ho planteja per "disposar de capacitat d’acceptació i gestió en cas d’augment" dels efectes trobats pels cossos policials, empreses de transport públic, consolats, taxistes i d’altres persones que aporten el material abandonat.

D’acord amb les últimes dades disponibles, els telèfons mòbils són els objectes que s’extravien amb més freqüència a la capital catalana. A part de la ingent documentació classificada a l’oficina i la gran quantitat de mòbils, es van quantificar 615 carteres al desembre (en comparació a les 800 que es van trobar 2020), 612 moneders (786 el 2020) i 471 targeters. A més, en l’últim recompte es van consignar 577 troballes de diners en efectiu, però no se n’especifica l’import.

Notícies relacionades

Altres efectes habituals a l’oficina d’objectes perduts deixen entreveure que pertanyen a turistes i gent de pas per Barcelona. A finals de 2024 hi havia fitxats 716 documents d’identitat d’altres països –69 més que DNI espanyols–, 339 targetes sanitàries europees, 211 passaports estrangers i 90 quantitats d’efectiu (també sense especificar) en moneda estrangera. Tampoc és baixa la xifra de dispositius electrònics que aflueixen a l’oficina. Mòbils a part, es van inventariar 281 aparells electrònics el desembre passat, 40 rellotges intel·ligents, 38 ordinadors portàtils, 20 tauletes electròniques, 16 càmeres de fotos i dues de vídeo. El principal aportador de material extraviat és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que va facilitar 17.257 estris a l’Ajuntament el 2024. Es desprèn que on més objectes van quedar oblidats va ser al metro i a l’autobús.

Al seu torn, la Guàrdia Urbana va traslladar 13.404 efectes, i els Mossos d’Esquadra, 6.693. Només al parc Güell es van trobar 549 objectes i als taxis, 116. Persones particulars van aportar 289 articles.