"Pactar pel català"

De cara a l’imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les escoles, penso que les forces polítiques catalanes haurien de procurar arribar a un pacte en què es reconegués, d’una banda, aquest 25% i, de l’altra, la permanència del català com a centre de gravetat de l’escola, tal com estableixen diverses sentències del propi TC.

Des del punt de vista dels defensors de la immersió lingüística crec que cal plantejar-se la següent pregunta: és imprescindible impartir totes les assignatures i tot l’ensenyament amb el català com a única llengua vehicular, per tal de garantir-ne el seu correcte coneixement? Honestament, penso que no, que el que cal és fer molt bé les coses a l’aula en el 75% del temps restant que es vehicularà en català amb professors molt ben preparats i amb uns mètodes pedagògics que no menystinguin la memòria, l’esforç i els continguts.

Ja hi ha força escoles concertades que ho assoleixen emprant el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars. Aquest hauria de ser, doncs, el repte de totes les escoles públiques i concertades, a fi d’implantar un autèntic trilingüisme.

Evidentment, aquest és un pacte polític, doncs el percentatge del 25% no té cap mena de base pedagògica, només judicial, atès que els qui decideixen com s’ensenya han de ser, lògicament, els professors en base als projectes educatius i a les necessitats dels alumnes de cada centre. Malgrat l’inconvenient pedagògic d’acceptar aquest 25%, el pacte, però, té uns elements que resulten més positius en el seu conjunt com el fet que, a banda de garantir el paper central de la llengua catalana, pot també satisfer les demandes d’aquelles famílies que volen més hores de castellà per als seus fills i posar així fi, d’una vegada per totes, a aquesta perniciosa judicialització de l’escola i de la llengua catalanes.