Iñaki Martín-Subero, epigenetista: "Ja podem reconstruir l'evolució del càncer des que era una cèl·lula que es va corrompre"

¿Què és l'epigenètica?

És aquesta part de l'ADN que permet canviar l'expressió dels gens, activar-los o inactivar-los sense que per això es produeixi cap mutació o canvi a l'ADN. És com un interruptor que fa que uns gens s'estiguin llegint i expressant i que altres estiguin silenciats. Però en aquest treball li hem trobat una funció addicional.

¿Quina?

Doncs que a més l'epigenètica funciona com un sistema que guarda la història evolutiva del càncer. El càncer arriba a l'hospital quan es diagnostica, però aquestes cèl·lules cancerígenes es van desenvolupar al seu dia a partir d'una única cèl·lula que es va corrompre i va començar a créixer i a dividir-se fins a donar lloc al tumor que veiem a la clínica. El tumor que veiem a la clínica no es va generar d'un dia per a un altre, sinó que ha anat creixent al llarg dels mesos o fins i tot anys silenciosament al cos, sense donar cap tipus de senyal. Perquè només es detecta quan comença a donar problemes.

¿En què consisteix aquest descobriment?

El nostre mètode permet reconstruir la història secreta del càncer. És a dir: tot això que ha passat des que era una única cèl·lula que es va corrompre i que va començar a créixer. Amb aquest mètode podem saber quan va començar a créixer el càncer.

¿Per què és útil?

Molt fàcil. Posem l'exemple de la psicologia: ¿quin és el millor predictor del comportament futur d'una persona? Mirar com s'ha comportat en el passat. Amb les cèl·lules de càncer passa exactament igual. Per exemple, saber que aquest càncer porta allà tres anys creixent molt poc a poc ens diu que, en el futur, després del diagnòstic, continuarà creixent poc a poc i que serà un càncer poc agressiu. El diagnòstic és com una foto: saps com és el càncer en aquest moment, però manques d'informació que et digui com ha arribat fins allà.

¿Què més permet veure aquesta tècnica?

Si el tumor ha generat diversitat cel·lular, és a dir, si totes les cèl·lules són idèntiques o, per contra, si són cèl·lules que han començat a crear el seu propi ecosistema. Com més homogènies són les cèl·lules, més fàcil és eliminar-les. Així, amb aquest mètode també hem vist que hi ha càncers que són més aviat homogenis, mentre que altres generen més diversitat. Tot això és un coneixement molt rellevant sobre la biologia del càncer.

Les matemàtiques han jugat un paper molt important en aquest descobriment.

Correcte. Hem generat un model matemàtic per reconstruir aquesta història secreta del càncer que ha anat creixent en silenci. I el que hem observat, analitzant moltes mostres de pacients de leucèmies i limfomes, és que molta d'aquesta informació sobre el passat s'associava amb variables clíniques de progressió. És a dir, tot això té a més un impacte clínic molt clar. És un estudi amb dos vessants: nou coneixement i aplicació clínica.

I és la primera vegada que es fa alguna cosa així.

Ja s'havia intentat abans llegir la història oculta del càncer amb mutacions genètiques i s'havia reconstruït parcialment, amb tecnologies increïblement cares. Nosaltres, amb dades d'una tecnologia existent fa molt temps —de fa més de 10 anys—, hem pensat d'una manera diferent i aconseguit desxifrar aquesta història evolutiva a un nivell superior al que s'ha fet amb alteracions genètiques i amb tecnologies molt més cares. Un test per fer això costa entre 200 i 300 euros. Per a algunes tecnologies de seqüenciació o de cèl·lula única, cal gastar-se milers i milers d'euros. Per això ho hem pogut aplicar a 2.000 pacients. És la primera vegada que es demostra que els paràmetres associats a l'evolució del càncer tenen un impacte clínic clar.

2.000 pacients, a més, no són pocs.

Correcte. Fins ara s'havien estudiat molt poques mostres i mai s'havia fet alguna cosa amb un nombre de pacients suficient com per veure si tenia un impacte clínic.

¿I quin és el següent pas en què estan treballant?

Estem modificant aquesta tècnica per aplicar-la a diferents tipus de tumors, ja que sabem que no només serveix per a leucèmies i limfomes. També ens agradaria recórrer a la biòpsia líquida: a través d'una mostra de sang i usant aquesta tecnologia, veure si l'ADN circulant de pacients amb un tumor sòlid també ens ofereix informació de la història del tumor. I una tercera és veure si la història evolutiva ens permet informar sobre quin és el tractament més adequat.

Això és un treball conjunt entre dos equips d'investigadors.

Aquest estudi és una sinergia perfecta entre un grup de Trevor Graham, del The Institute of Cancer Research de Londres. Ell és un expert en matemàtiques aplicades a l'evolució del càncer i treballa sobretot en càncer colorectal. Nosaltres treballem més en epigenètica, sobretot en leucèmies i limfomes, i tenim una gran quantitat de dades i informació clínica. Ens vam ajuntar i vam començar a pensar com conjugar les seves tecnologies i les nostres dades. I així es va anar perfilant el desenvolupament d'aquesta nova eina.

Notícies relacionades

Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor

Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi

¿Ha jugat algun paper la Intel·ligència Artificial en tot això?

Aquest és un estudi en el qual han tingut pes la creativitat i la intel·ligència orgànica. Aquí no ha estat artificial. La IA no ha jugat cap paper en els descobriments principals, el que sí et puc dir és que l'eina que hem utilitzat per reconstruir aquesta història evolutiva està basada en un mètode estadístic que s'anomena Inferència Bayesiana, que el que fa és aprendre de les dades.