Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor

«El nostre descobriment és que l’evolució del càncer queda registrada a l’epigenoma», explica Martín-Subero. L’epigenoma és com el ‘software’ de l’ADN: està compost per un conjunt de marques químiques i proteïnes associades que, sense canviar la seqüència de l’ADN, controlen quins gens s’activen o desactiven i quan ho fan. L’epigenoma es pot modificar per factors ambientals i hàbits de vida. «L’epigenoma registra informació de la identitat del tumor. També regula l’origen i la trajectòria evolutiva del càncer. És com una caixa negra del càncer», il·lustra Martín-Subero. Igual com la caixa negra d’un avió registra les dades del vol, l’origen, la direcció i la velocitat de l’aeroplà, aquesta «caixa negra del càncer» ara descoberta ofereix informació especialment valuosa sobre el tumor.

Aquest treball que ara surt a la llum ha sigut coordinat per Iñaki Martín-Subero i per Trevor Graham, director del Centre d’Evolució i Càncer de l’Institut de Recerca del Càncer de Londres. Els primers autors són Calum Gabbutt i Martí Duran-Ferrer, i hi han col·laborat altres investigadors d’Espanya i el Regne Unit a més de Suècia, Suïssa i els Estats Units.

Desenvolupament silenciós

El càncer no comença en el moment del diagnòstic, sinó que amb freqüència es desenvolupa silenciosament durant anys. Tota aquesta trajectòria evolutiva del tumor (quan i on es va originar) queda codificada en l’epigenoma. En concret, es troba registrada en un tipus especial de marca epigenètica coneguda com metilació fluctuant. La metilació és una espècie de reacció química de l’ADN.

L’equip investigador ha descobert que la cèl·lula original que va donar lloc al tumor deixa una firma única de metilació: una empremta que no només revela la identitat de les cèl·lules tumorals, sinó que també canvia a mesura que el tumor creix i es diversifica. Gràcies a models matemàtics avançats, el treball ha aconseguit desxifrar aquests patrons de metilació, reconstruint tant l’origen com l’evolució del tumor amb una precisió sense precedents, cosa que també permet predir el progrés futur de la malaltia.

Aquesta eina, explica Martín-Subero, s’ha aplicat en uns 2.000 pacients amb limfomes i leucèmies. És a dir, els investigadors han utilitzat una informació ja existent. «No hem generat noves dades, sinó que les hem repensat. El que abans consideràvem soroll de fons, ara ens ha revelat ni més ni menys que la història evolutiva del càncer», afegeix Martí Durán-Ferrer, de l’IDIBAPS.

A partir d'aquí és on han entrat en joc matemàtics com Trevor Graham i Calum Gabbutt, que han aplicat models avançats que permeten «desxifrar la caixa negra del càncer». L’algoritme que van utilitzar en aquests 2.000 pacients es denomina EVOFLUx.

Comportament futur

¿De quina manera aquesta descodificació de la història clínica del càncer pot ajudar el pacient? «Saber això ens permet anticipar el comportament futur del càncer», respon Martín-Subero. Un exemple: si es veu que el tumor en qüestió es va començar a originar fa molt temps i que, per això, la seva progressió és lenta, al pacient se li podrà donar un tractament menys agressiu. Si per contra, l’origen del tumor és recent i ha avançat molt en poc temps (és a dir, és de progressió ràpida), aquest malalt necessitarà un tractament més agressiu. «Aquesta és una nova eina per a la medicina de precisió», diuen els investigadors.

A més, insisteixen que aquesta troballa (malgrat que es van investigar pacients amb leucèmies i limfomes, és a dir, amb càncers hematològics) és «universal» per a tots els tipus de càncer. De fet, l’equip de Londres sí que ha testejat aquesta eina en càncer colorectal, de manera existosa. «Molt probablement serà una nova eina per a l’oncologia en general», diuen Martín-Subero i Duran-Ferrer.

Així, la biòpsia líquida (prova que consisteix a analitzar el càncer amb una mostra de sang) guanya pes. «Creiem que la biòpsia líquida funcionarà en tumors sòlids, on l’accés a la biòpsia no és tan factible com extreure una mostra de sang», assenyala Duran-Ferrer.

Del laboratori a l’hospital

Notícies relacionades

Iñaki Martín-Subero, epigenetista: "Ja podem reconstruir l'evolució del càncer des que era una cèl·lula que es va corrompre"

Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi

¿Quan veurem aquesta eina aplicada a la pràctica clínica? Els investigadors, malgrat estar convençuts de la transcendència d’aquest nou descobriment, són prudents a l’hora de fer estimacions. «Sempre passa un temps des que hi ha una troballa fins que s’aplica a la clínica. Ens encantaria treballar amb una empresa que porti això al món real. I de fet estem en contacte amb algunes», diu Martín-Subero.

Aquest estudi, realitzat en el marc del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center (centre impulsat pel Clínic, l’IDIBAPS i la UB), ha estat possible gràcies al suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la fundació anglesa Cancer Research UK, la Fundació La Caixa, el Consell Europeu de Recerca (ERC) i els Instituts de la Salut dels Estats Units. En total, hi han participat 21 investigadors de 15 institucions a cinc països.