"Educadors socials, una peça clau"

Sembla que, per al departament d’Educació, la figura dels educadors socials continua sense ocupar el lloc que mereix dins del sistema educatiu. Malgrat que durant el curs 2020-21 es va impulsar un pla per millorar les oportunitats educatives, amb la creació de 85 places d’educadors socials, s’ha aplicat una reducció significativa d’aquestes places. El que pot passar desapercebut —i cal posar en relleu— és que es preveu un nou procés de selecció de personal.

Aquesta decisió, lluny de reforçar el projecte, posa en risc la continuïtat de la tasca socioeducativa i trenca els vincles establerts amb alumnes, famílies i comunitats educatives. Imaginem que una fàbrica de cotxes decidís substituir tots els seus operaris d’un dia per l’altre. Quin seria el resultat? Doncs això mateix és el que pot passar als centres educatius: desconnexió, pèrdua de referents i desestabilització d’un treball que requereix temps, confiança i presència continuada.

Les educadores i els educadors socials desenvolupen una tasca invisible, però imprescindible. No imparteixen assignatures, però la seva feina incideix directament en l’aprenentatge: en el benestar de l’alumnat i en el clima del professorat. No ensenyen matemàtiques o llengua, però prevenen situacions de risc i medien en els conflictes, acompanyen l’alumnat en moments difícils, motivant-lo i establint ponts amb les famílies.

Quan es publiquin els resultats de les proves PISA o de les avaluacions per competències i siguin pitjors del que esperàvem, ens preguntarem què ha fallat. Potser entendrem que l’educació no és només transmissió de continguts, sinó també vincles, emocions, acompanyament... I que, en aquesta equació, els educadors i educadores socials tenen un paper essencial i insubstituïble.