Catalunya disposarà d’urgències psiquiàtriques als grans hospitals

El suïcidi d’una dona amb un trastorn psiquiàtric greu, el 22 d’agost, a les urgències de l’Hospital Universitari de Terrassa després de més de 48 hores esperant l’ingrés ha provocat protestes dels sindicats mèdics i una petició d’explicacions a la Conselleria de Salut per part de l’oposició. L’hospital defensa que els metges van actuar amb "professionalitat" i que es van activar tots els protocols. Si bé els professionals insisteixen a dir que el problema de fons és la falta de recursos –en aquest cas, de llits d’hospitalització–, el Govern s’ha marcat com a objectiu anar desplegant unitats psiquiàtriques específiques a tots els hospitals, separades de les urgències generals, per ampliar la xarxa actual perquè així es pugui atendre d’una manera més especialitzada aquest tipus de pacients.

"Diversos hospitals ja treballen per humanitzar els serveis d’urgències", apunta a EL PERIÓDICO una font governamental que no n’ha volgut donar més detalls. Ahir mateix, l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, que ja disposa d’unes urgències psiquiàtriques a banda de les generals, va acollir una reunió de treball per definir exactament com adequar les instal·lacions.

El fet cert és que per a una persona amb un trastorn emocional greu o una ideació suïcida –com va ser el cas de la dona que va acabar traient-se la vida a l’Hospital de Terrassa– haver de compartir l’espai d’urgències amb pacients amb altres problemàtiques no és la millor opció. Tampoc per a la resta de malalts.

Segons expliquen fonts oficials, tot i que els hospitals disposen de mesures de seguretat especials, hi ha en marxa projectes de reforma per millorar aquests espais. La directora general de Planificació a Salut, Aina Plaza, defensa que, als hospitals amb serveis de salut mental d’aguts, les urgències han de donar resposta "tant a la salut mental com a la salut física del pacient". "Després, l’organització depèn de cada hospital", precisa Plaza.

Sabadell com a exemple

L’Hospital Clínic (Barcelona), l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), entre d’altres dels grans centres catalans, ja disposen d’espais separats per a urgències generals i urgències de tipus psiquiàtric.

Les fonts consultades assenyalen que són els hospitals de menys volum, d’àmbit comarcal, els que tenen més dificultats per disposar d’espais específics per a urgències de naturalesa psiquiàtrica. I aquests són en els que precisament es vol treballar perquè tinguin aquestes urgències diferenciades. El finançament d’aquestes reformes és a càrrec específicament de fons del Ministeri de Sanitat.

Un dels últims hospitals a iniciar aquest camí ha sigut l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, que des de fa dos anys disposa d’un espai de 120 metres quadrats específic, amb dues zones diferenciades per a pacients psiquiàtrics: cinc boxs individuals i un espai obert per atendre cinc pacients més. Abans d’aquesta reforma, els qui acudien a urgències amb problemes psiquiàtrics havien de ser atesos a l’espai general. L’objectiu del nou espai és oferir una atenció més personalitzada, amb més privacitat. Es tracta, segons els professionals, d’una necessitat tant per als pacients com per als professionals.

Els especialistes consultats per aquest diari coincideixen a dir que humanitzar les urgències dels hospitals és "essencial", expliquen el cap de Psiquiatria de Sant Pau, Narcís Cardoner, i el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (Barcelona), Víctor Pérez. "La humanització consisteix a crear espais més adequats per atendre a pacients en situació de crisi per simptomatologia de salut mental", apunta Cardoner.

Notícies relacionades

La Generalitat avaluarà cas a cas el risc d’inundació dels càmpings

Gairebé un milió d’alumnes comencen el curs sense mòbil

Per la seva banda, el doctor Pérez destaca que els avantatges de separar les urgències psiquiàtriques de les generals és que "es disposa de personal especialitzat en salut mental, infermeria especialitzada, psiquiatres". Cardoner incideix en la importància d’oferir "el tracte més adequat a aquests pacients", perquè sovint arriben en una situació "crítica". "L’entorn és molt important en aquests casos, és essencial per donar resposta a aquests pacients i es treballa en aquesta línia", confirma el responsable de Psiquiatria de Sant Pau.

Un mes i mig abans que se suïcidés una pacient psiquiàtrica a l’Hospital Universitari de Terrassa (Barcelona), el comitè d’empresa del centre havia advertit per correu electrònic la gerència del fet que, atesa l’"elevada pressió assistencial", la seguretat dels pacients "podria estar en risc". Aquest e-mail signat per facultatius del servei d’urgències i que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, va ser enviat el 2 de juliol. Un mes i 20 dies després, el 22 d’agost, una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu i que era considerada d’"alt risc" es va suïcidar en un box de les urgències després de més de 48 hores esperant un ingrés a psiquiatria.