L'economia, la guerra i Kafka

L'economia actual viu del procés en sí, no del resultat. Les coses (ben) acabades no interessen. D'una forma semblant, en Franz Kafka  descriu societats i individus que mantenen el fil de la seva pròpia  existència gràcies a, per exemple, processos jurídics sense fi, burocràtics, sense importar ni tan sols el delicte de què se t'acusa  ni la resolució del cas.

El mitjà es justifica a si mateix. I la  guerra que s'està lliurant també: una guerra contínua, amb enemics poc o gens clars, que es desdibuixen. L'enemic ja no és un país, ni una  ètnia, ni una filosofia econòmica. L'enemic entra o surt? És a dins o  a fora? Es troba entre nosaltres o a milers de quilòmetres?

Definir  perfectament un enemic podria portar a acabar les batalles massa  ràpidament: és molt millor fer una guerra kafkiana basada en una economia kafkiana. Si no hi hagués gent que guanyés diners amb la  guerra, no es faria.