Figues d'un altre paner

Jo vaig ser un dels pares damnificats per la substitució total dels llibres de text pels ordinadors portàtils al llarg de tota l'ESO. Això sí, almenys varen tornar als enyorats llibres al Batxillerat, quan la cosa es posà seriosa. No sé com va anar la iniciativa en la rutina diària del centre, però crec que com a eina de treball per a l'estudi i els deures a casa va ser un autèntic desastre, ja que va fomentar allò que, en termes generals, propicia l'abús de les noves tecnologies: la superficialitat en l'anàl·lisi i el dèficit d'atenció (una mancança pròpia de la naturalesa inquieta dels adolescents, però incrementada per l'addicció a la immediatesa 'on line' i la pulsió irrefrenable a consultar o difondre el nombrosos inputs de tota mena que es tenen a l'abast). I si del que es tractava era de suprimir el suport paper, mai he vist un batibull de fotocòpies disperses com aquell. Tampoc es pot dir que va ser un estalvi de diners, ateses les nombroses reparacions a què va haver de ser sotmesa l'eina tecnològica, el cost dels continguts digitals, la connexió a la xarxa i d'altres incidències.

L'abús abans esmentat és de difícil control. De fet, quan algú -generalment sense fills-, portat per la seva encesa defensa del lliure albir individual, fia tot aquest control a la capacitat autoreguladora d'un adolescent, incapaç de lliurar-se de la ferotge dictadura dels codis grupals, no puc deixar d'expressar-li la meva admiració per la seva temerària fe. Si, a mé a més, aquesta mateixa persona confia tota la tasca formativa de la potestat d'obrar per reflexió i elecció de la persona en construcció a una família cada vegada més nuclear, que perd cada vegada més capacitat d'influència en la socialització dels seus fills i amb més dificultats per a la conciliació amb la vida laboral, no puc per menys que desitjar-li força perquè la seva fe no vacil·li quan arribi el moment de la veritat.

Tanmateix, d'altra banda, quant a la pròpia tasca educativa semblaria que, atès que tots els inputs d'informació estan a un clic i la capacitat d'emmagatzematge d'aquests és exponencial, caldria reconvertir les estratègies d'aprenentatge, potenciant la capacitat de síntesi mitjançant, per exemple, esquemes i mapes mentals (que, a més, aportarien una destresa plàstica), cosa que, paradoxalment, no sembla succeir.

Per últim, sota el meu punt de vista, crec que cal també revisar el sistema de deures escolars, el quals poden arribar a hipotecar en excés d¿altres opcions lúdiques o culturals de gaudi familiar (tan educatives o més que els propis deures), i que pot fomentar l¿aprofundiment de la desigualtat a favor aquells que disposen de recursos de reforç fora de l'horari lectiu. A més, segons les dades, som un dels països que més temps dedica als deures, amb, pel que sembla, escàs rendiment (no en termes de resultats PISA, que això del resultadisme estereotipat son figues d'un altre paner).