La precària situació del personal d'ambulàncies a Catalunya: "L'administració i el SEM miren a un altre costat"

Deu fer set anys, es va crear un grau mig de Tècnic d'Emergències Sanitàries (TES). Dos anys dels quals el 25% són pràctiques. Aquest 25% és de franc, però el paga l'Administració o bé els alumnes, si van a una escola privada. Qui es queda aquest 25% ?, segur que els que donen aquesta formació no, potser les empreses que fan que el seu personal les doni?

Quan aquests TES entren a treballar a una empresa privada, si tenen dos anys de carnet B, encara que no hagin conduït mai, poden conduïr una ambulància, amb tot el que tot aixó comporta. Si a sobre l'empresa els inculca el concepte de sirenes, isocrones, etc, doncs pot passar el que a vegades passa: accidents. Que per cert es resolen acomiadant als conductors.

Els senyors del PP van crear el contracte de pràctiques, que consisteix en què el primer any es cobra el 60% del sou i el segon el 75%, i a partir del tercer, el 100%. Les empreses, la majoría de vegades, quan acaben el segon any, els acomiaden. No pasa res, la llei els ampara, i per la empresa es un negoci.

A Catalunya, les empreses agafen personal de la resta de l'Estat, en contracte de pràctiques, i clar, aquesta gent, cobrant el que cobren, què fan? Doncs extres per poder arribar a final de mes. Malgrat que acaben esgotats, i bé, només porten persones que es troben malament. Amb tot aixó, Catalunya al SEM no li importa, només es volen resultats a base de pressió. 

I mentrestant, els qui estem obligats a portar-los de pràctiques, hem de compartir el teòric ensenyament amb l'atenció als afectats. I per acabar-ho d'adobar, a Barcelona, les dotacions de les ambulàncies mengen i descansen a les ambulàncies, perque encara no cobren l'hora de dinar; les empreses s'obliden dels convenis i no tenen bases homologades. 

L'administració i el SEM, però, miren a un altre costat.