La Generalitat i l’Hospitalet donen llum verda a un projecte de 144 milions per soterrar el tram final de la Granvia

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) manté el futur pol biomèdic de la ciutat com la seva principal aposta per al desenvolupament econòmic de la ciutat. Després d’aconseguir el 2024 la llum verda per al pla urbanístic que ha de comportar el desenvolupament d’aquest node focalitzat en la investigació, aquest dilluns 16 de juny, la Generalitat i l’Ajuntament han arribat a un acord per desencallar el soterrament de la Granvia en el tram sud de la ciutat, cinc anys després de l’aprovació del projecte constructiu. Amb el pacte subscrit, el Govern s’ha compromès a assumir els costos econòmics del projecte que li corresponen, que equival a 28,4 milions d’euros, més els que correspondrien a l’Hospitalet, de 39,8 milions d’euros. A canvi, el consistori hospitalenc ha accedit a compensar les quotes avançades per la Generalitat a través de l’entrega de terrenys resultants del projecte de reparcel·lació, amb la idea que el Govern destini gairebé el 50% a «actuacions urbanístiques o equipaments d’interès públic, com a màxim durant el primer semestre del 2030».

Aquest és un dels diferents acords assolits per la Comissió Bilateral que les dues administracions van plantejar ja el mes de gener passat i que han treballat al llarg dels últims mesos fins a secundar-les en la reunió d’aquest dilluns. Així, el cost total de les obres d’urbanització de la fase 1 del soterrament de la Granvia, una reivindicació històrica de la ciutat, és de 144.660.449,54 euros, dels quals l’Ajuntament de l’Hospitalet havia de pagar un 27,57%, perquè és propietari d’aquest tant per cent del terreny, mentre que a la Generalitat li correspon pagar un 19,69%.

L’acord implica que el Govern assumeixi també el percentatge municipal, per la qual cosa l’administració catalana assumirà prop del 50% del cost de les feines. La resta de costos d’urbanització els hauran d’assumir els altres propietaris dels terrenys, repartits entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Estat i privats. Aquests últims suposen al voltant del 30% de la superfície de l’àmbit i la seva participació en el projecte es compensarà amb un sostre edificable equivalent a la seva propietat actual. En cas que algú no pugui pagar, el Consorci per a la Granvia ja contempla la possibilitat de dur a terme expropiacions. «Avui és un dia històric no només per al Govern de la Generalitat o per al Govern municipal de la ciutat de l’Hospitalet, sinó per als nostres veïns i veïnes», ha defensat l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós.

El mateix regidor, acompanyat de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha recordat que es tracta d’un acord «llargament esperat» que, després de moltes paraules, «avui es converteix en fets». «Un dels elements més importants d’aquest acord de soterrament és que garanteix que el 50% del sòl que hi ha públic en aquest territori BioClúster es pugui convertir en un futur en equipaments públics per desenvolupar polítiques públiques».

Un projecte de país

El model de soterrament i cobertura plantejat es reflectirà en el que es va dur a terme entre la plaça Cerdà de l’Hospitalet i la plaça Europa, amb trams soterrats i d’altres en què la via urbana, que connecta el riu Llobregat amb la capital catalana, emergirà a la superfície. En total, se soterraran i cobriran uns 450 metres de la carretera.

Amb tot, es tracta del procés previ per poder materialitzar el conjunt d’aquest pla urbanístic, valorat com un projecte estratègic de país, i que ha de desembocar en aquest BioClúster d’Innovació i Salut. Un ecosistema destinat a la investigació i la medicina que, una vegada estigui en ple rendiment, segons el Govern, contribuirà en la creació de «gairebé 50.000 llocs de treball i que facturarà més de 7.000 milions d’euros», cosa que suposa una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d’euros, equivalent a l’1,42% del producte interior brut (PIB) anual deCatalunya.

De cara a aquesta futura consolidació d’aquí a 15 o 20 anys, el pla es recolzarà en el teixit sanitari ja establert a la zona, que inclou institucions com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB) o l’Hospital Sant Joan de Déu de la veïna Esplugues, ciutat que també ha redoblat els seus esforços per atraure empreses vinculades als sectors sanitaris i de la investigació.

Les dues administracions han acordat un termini màxim de tres mesos per tramitar un conveni que reculli tots els acords i obligacions de cadascuna de les parts, i que posteriorment es publicarà al ‘Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (DOGC) per fer-lo oficial.

Reurbanització del sector

La primera Comissió Bilateral de la legislatura entre la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet que ha sigut presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia i Finances, Alicia Romero, i l’alcalde del municipi, David Quirós. Representants de les dues administracions han mantingut una reunió de poc més d’una hora en què han acabat de dibuixar els acords en què les dues institucions han treballat al llarg dels últims mesos.

Notícies relacionades

L'Hospitalet rebutja les patrulles veïnals i la "infiltració de l'extrema dreta" al barri de Bellvitge

Antoni Garcia, nou president del CE l’Hospitalet: «Aquesta ciutat mereix tenir un equip a l’elit del futbol estatal»

Així, Govern i consistori defensen que el soterrament de la Granvia al seu pas per Bellvitge permetrà als veïns de la segona ciutat de Catalunya connectar a peu els centres de referència en atenció sanitària, formació i investigació, com són l’Hospital de Bellvitge, l’ICO, l’IDIBELL i la UB. Es preveu que les obres de la fase 1 –el projecte de soterrament– tinguin una durada de tres anys –des del segon semestre del 2026 fins al primer semestre del 2029, tots dos inclosos–. Mentre que les de la fase 2, que corresponen a la urbanització de la superfície, s’allargaran dos anys i mig, des del segon semestre del 2028 fins al segon semestre del 2030, tots dos inclosos.

Les administracions destaquen la importància de la reordenació i reurbanització d’aquesta zona per ser un espai «clau» per la seva posició geogràfica estratègica, ja que es troba a cavall entre l’aeroport de Barcelona-el Prat, el Port de Barcelona, el parc logístic de la Zona Franca i el recinte de Fira Gran Via, ara en expansió. En total, la reforma urbana més ambiciosa de l’Hospitalet preveu una afectació d’un 8% del seu territori –unes 96 hectàrees del terme municipal hospitalenc– i contempla una inversió d’uns 230 milions d’euros. Malgrat els acords entre el consistori i la Generalitat, el projecte encara continua pendent del que dictaminin els tribunals, ja que, pocs mesos després de l’aprovació definitiva del PDU, entitats ecologistes i la secció local dels Comuns van presentar dos recursos al jutjat contenciós administratiu amb l’objectiu de paralitzar el pla urbanístic, com ja van fer anys enrere.