La demagògia, rancúnia i irrealitat de Cayetana Álvarez de Toledo sobre TV3

En un acte celebrat a Barcelona, la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, va parlar de TV-3 dient que "o és de tots o es tanca, i s'ha acabat". Unes paraules que, al meu entendre, contenen abundoses dosis de demagògia, rancúnia i irrealitat.

De demagògia, perquè adoptar mesures tan dràstiques i simples com el tancament d'una televisió (que, a més a més, és líder d'audiència) per tal de solucionar una hipotètica manca de neutralitat i de representativitat polítiques de tots els catalans per part de la citada televisió, no sembla pas la millor manera de solucionar el problema a no ser, és clar, que es vulgui incrementar el dèficit de la Seguretat Social enviant tots els seus més de dos mil treballadors a l'atur.

De rancúnia, perquè com també li passa amb el català, no sembla pas que aquesta senyora mostri, ans al contrari, cap mena de simpatia per TV-3, a la que ha criticat en reiterades vegades, llançant-li acusacions tan bèsties i carregades d'odi com aquestes: ""El linchamiento sistemático de los no nacionalistas en TV-3 es peor que el puñetazo que pueda propinar un partidario de la CUP."

I d'irrealitat, perquè és impossible que TV-3 sigui de tots els catalans (i catalanes) per la senzilla raó que, malauradament, hi ha catalans que no se la senten (ni se la volen sentir) com a seva pel fet d'emetre en català tal com ja en va deixar constància fa uns anys l'aleshores director de la Corporació Catalana, Miquel Puig, quan va advertir que hi havia al voltant d'un milió de catalans que no veien TV-3 pel tema de la llengua.

Que a TV-3 hi tinguin cabuda totes les expressions i sensibilitats polítiques de casa nostra, totalment d'acord; però que sigui de tots sentint-ho molt, no és possible, ni en aquesta ni en cap altra televisió, i no sembla tampoc que aquesta senyora hi hagi contribuït gaire a fer-ho possible, ja que quan el febrer de l'any passat va rebre una invitació per assistir com a convidada al "Preguntes Freqüents" la va rebutjar, al·legant que TV-3 era "una máquina sectaria de destrucción del discrepante" i que "lo mejor para la democracia, el pluralismo y la convivencia pacífica sería cerrarla cuanto antes".

El motiu de les seves queixes era que no li havia agradat el tractament que va rebre la líder de Cs, Inés Arrimadas, en un dels seus anteriors programes, acostumats, es veu, com estan a les entrevistes tipus "massatges" que els hi fan a altres cadenes de televisió.

Com a mínim, el que sí que se li ha de reconèixer és que és conseqüent amb les seves idees.