Divendres, 6 de setembre del 2019 - 04:00 h

Des de fa uns anys, els promotors de la reforma horària, amb Fabián Mohedano al capdavant, divulguen els avantatges de racionalitzar la jornada laboral, marcada massa sovint pel presencialisme i una pausa per dinar massa llarga. Essencialment, amb una jornada compactada s'aconseguiria la conciliació mal anomenada familiar (perquè no tothom té fills petits, però sí una vida personal). Hi estic molt a favor, sempre que hi hagi alternatives culturals a tancar-se a casa o a voltar pels carrers buits.

Ara bé, com a professora de secundària del sistema públic, estic francament preocupada perquè sembla que el nostre sector hagi de pagar els plats trencats: treballar una hora i mitja més i pagar dinar, però pel mateix sou. Tampoc no és per als alumnes, que a les tardes estan més descentrats: acabar més tard pot significar perdre temps de descans, joc o estudi (cosa encara més delicada al batxillerat). El menjador és una opció pràctica per als pares i per a les famílies amb menys recursos que s'ha de mantenir, perquè, a més, genera llocs de feina. Això sempre que els menjadors siguin de veritat, no una sala de carmanyoles que doni maldecaps als pares.

A diferència d'altres sectors, els professors no podem acollir-nos al teletreball. Per tant, insto els promotors de la reforma horària a respectar la nostra feina i la nostra vida personal perquè puguem educar les generacions futures motivats i amb energia. Si ser professor és tan descansat, jo us convido a atendre 20 clients alhora a partir de les 8 hores.