Una victòria que no canvia res

Va ser la manera que va tenir el Reial Madrid de confirmar al món que està trasbalsat. Es va imposar al Sevilla, sí, però una nit més no va ser capaç de dissimular la sensació que el projecte de Xabi Alonso està caducat, en un descompte que s’esgotarà quan Florentino Pérez s’avingui a abaixar el dit al seu tècnic. Mentrestant, allarga una agonia en què va sumant victòries pírriques com la de Vitòria, com la de Talavera, com la que ahir a la nit va experimentar aquest limitadíssim Sevilla.

Xiulada al cap de set minuts

Al minut 7, just abans que s’entonés el clàssic "Juanito, maravilla", el Bernabéu ja va sentir la necessitat de començar a xiular els seus jugadors. Dues clares arribades consecutives del Sevilla, en dos episodis també de desconcentració i desídia defensiva, van destapar un primer pot d’ira que no va anar a més per la imperícia dels atacants sevillans: Alexis es va entrebancar en la primera i Isaac va fallar la rematada en la segona.

Poc després les esbroncades van créixer, quan Vinícius (nul tota la nit, una més) va decidir convertir un atac prometedor pels seus dominis en un soliloqui aspre. També quan Asencio, ahir lateral dret, va regalar una pilota al Sevilla al mig del camp. Símptomes, tots ells, d’un equip sense nord que només se sosté, quan ho fa, per la descomunal qualitat individual d’alguns dels seus jugadors.

En canvi, aquest Sevilla de Matías Almeyda és un equip avesat al perill, compromès i amb les idees clares, atributs que ja voldria per a ell el Reial Madrid, que mostra una falta de qualitat tècnica que el limita moltíssim. L’equip blanc tampoc va fer gala de gran cosa, tan eteri amb la pilota com de costum aquests dies, sense més profunditat que la que li aportava Fran García amb comptagotes, ben marcat Vinícius per Carmona, però amb un cop de cap de Bellingham, després d’una falta penjada per Rodrygo, amb el qual en va tenir prou per avançar-se abans del descans.

"¡Negreira, Negreira!"

El mateix Rodrygo, amb una piscina, va voler buscar un penal per al segon. L’àrbitre, que no es va deixar enganyar, el va amonestar i el Bernabéu es va posar a cantar "¡Negreira, Negreira!" i "¡Corrupció a la Federació!". Després, però, ningú va cantar res quan l’11 blanc es va jugar la segona groga en una entrada temerària sobre Marcao.

Segurament Almeyda va veure aquesta jugada, es va encendre d’indignació i per això va acabar sent expulsat per l’àrbitre al túnel dels vestidors. L’1-0 es va mantenir durant una bona estona perquè Mbappé, que no falla mai, en va fallar dues de claríssimes i perquè Courtois, que tampoc no falla mai, va encadenar totes les intervencions salvadores que van fer falta davant els forats que deixaven les defenses.

I també, no cal dir-ho, perquè Alexis té 37 anys i no 27.

Notícies relacionades

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

Laura Ester: "No és fàcil mai buscar feina. Vull entrar en la indústria farmacèutica"

El Sevilla volia però no podia, i va aguditzar aquest últim verb després de l’expulsió de Marcao a 20 minuts del final. Ho va intentar fins al final del partit, i d’aquí el seu mèrit, d’aquí el descrèdit per a un Reial Madrid que va assegurar els tres punts amb un penal transformat per Mbappé al 86.

El dia del seu 27è aniversari, ho va celebrar retent homenatge a Cristiano, a qui va igualar com a màxim golejador madridista en un any natural: 59 gols. Ell continua marcant, Courtois continua parant, Xabi Alonso continua tremolant i l’equip continua sense saber a què juga. El Reial Madrid, malgrat la victòria d’ahir, no canvia la seva trista realitat.