María Guardiola: "Quan sento els meus adversaris em sembla que estan fora de la realitat"

Quan va decidir convocar les eleccions, ¿va tenir en compte la dimensió que cobraria la campanya i la transcendència nacional dels comicis?

Quan prenc aquesta decisió, ho faig amb sentit de la responsabilitat. La vaig prendre després de meditar i de comprovar que a Extremadura, en lloc d’impulsar el canvi que està donant resultats, érem davant un bloqueig absolut, amb una pinça del PSOE i de Vox als pressupostos. Vam donar la veu als extremenys. Aquesta regió té molt potencial, però requereix unes polítiques adequades que ens donin resultats, com els que estem obtenint, a més velocitat; hem de convergir amb la resta d’Espanya. El que en cap cas esperava és que valgués tot. Aquesta campanya s’ha convertit en una campanya bruta.

En dos anys ha passat de ser la candidata sorpresa a la diana de tots els seus adversaris polítics.

La resta de candidats l’únic objectiu que tenen no és el de presentar un projecte polític per al futur d’Extremadura, sinó veure de quina manera tomben el Partit Popular, i en concret a mi, que soc la candidata i la presidenta de la Junta. És una campanya d’atacs personals, de notícies falses, de difamacions. Crec que hauria d’imperar el joc net, el respecte al rival polític, al que no pensa com tu. En aquests dos anys i mig, nosaltres hem demostrat que sabem governar per a tothom.

¿S’ha contagiat Extremadura del fangar polític nacional?

El que veig és una oposició tot el dia enfadada, instal·lada en la polarització, en la crispació, entossudida a dividir la societat en bàndols, a apel·lar a l’odi. Crec que Extremadura és una terra meravellosa i el nostre deure és lluitar units perquè, una vegada per totes, sortim del clot. Fa dos anys i mig ens vam trobar una Extremadura molt més fosca, acostumada a instal·lar-se en la comoditat. Jo no em resigno que els joves no puguin desenvolupar el seu projecte de vida aquí, i per a això cal lluitar, per a això cal apostar per qui genera riquesa i ocupació.

¿Es considera vostè un exemple de les dones que trenquen sostres de vidre?

Les dones tenim més capacitat d’empatitzar amb el de davant, i aquesta sensibilitat la perceben els extremenys. Hi insisteixo, nosaltres hem volgut governar des de la moderació, des de la centralitat. No només és una qüestió d’homes i dones; crec que és una qüestió de segell personal. El Partit Popular d’Extremadura és un partit que té ganes, que governa per a tothom, un partit assenyat, que fuig del soroll i el fang polític.

Hi ha qui la identifica amb Ayuso, que simbolitza l’ala més dura del PP. En l’altre extrem, Abascal s’hi refereix com la Irene Montero d’Extremadura. ¿Vostè on es col·loca?

M’han dit de tot. M’han dit fatxa, m’han dit roja... Això significa que soc al lloc on he de ser: governant per a tothom. Aquí, a uns els molesta molt que faci polítiques d’igualtat, més enllà de posar-me darrere d’una pancarta, que és el que hem estat vivint en aquesta regió durant els últims 40 anys. He escoltat molts discursos feministes i donar-se molts cops de pit a un partit que avui està obert en canal i que està ple d’assetjadors, de puters i de corruptes. La seva manera de reaccionar, en lloc d’assumir responsabilitats polítiques, de donar la cara, ha sigut atacar l’adversari. I aquí no val el que tots som iguals. Aquí cal assumir responsabilitats polítiques i cal prendre decisions.

¿A partir de quins resultats consideraria que la jugada no ha sortit com pensava?

A veure, és que això no és una jugada. Aquesta és la diferència entre els que estan tot el dia en el càlcul polític i els que estem per gestionar i treballar i millorar la nostra regió. Això no obeeix a cap càlcul. No vaig demanar enquestes per prendre aquesta decisió. L’únic que vaig fer va ser, davant una situació de paràlisi i de bloqueig provocada per la pinça entre el Partit Socialista i Vox, que han votat junts en l’Assemblea d’Extremadura més de 90 vegades, donar la veu al poble. És el primer cop que veig els partits de l’oposició molestos i enfadats perquè es convoca un procés electoral. Si ells tenen un projecte polític i aspiren a governar, haurien d’estar encantats.

¿Segons el seu parer, els polítics han perdut la capacitat d’escoltar el ciutadà?

Crec que sí. Moltes vegades es governa des dels despatxos. Sento declaracions dels meus adversaris polítics que em sorprenen bastant, sembla que no estiguin en aquest món. Vaig sentir el senyor Gallardo dir que la gent està molt contenta amb ell i que guanyarà les eleccions. Penso que està fora absolutament de la realitat. Les extremenyes i els extremenys, en la seva gran majoria, estem avergonyits d’haver de veure com Extremadura és notícia nacional per tenir per primera vegada en la història un candidat que està imputat per prevaricació i per tràfic d’influències per haver col·locat el germà del president del Govern. Això és una cosa inèdita.

¿I Vox?

A Vox estem veient que, en comptes d’haver-hi un candidat regional que defensi els interessos d’Extremadura, ha de venir el seu pare polític, el seu líder nacional, a donar-li la mà i a poder parlar per ell perquè l’estratègia és nacional. El senyor Abascal, quan arribi el dia 22 de desembre, marxarà d’Extremadura. Aquí ens quedarem nosaltres, aquí em quedaré jo, a resoldre i a treballar per millorar la vida de la gent. Aquesta és la realitat que han de saber els extremenys quan vagin a votar el dia 21.

¿S’asseuria vostè a negociar amb Abascal?

Aspiro a tenir la confiança majoritària dels extremenys. He demostrat capacitat de diàleg: tot el que vulgui parlar d’Extremadura, de posar sobre la taula mesures que millorin la vida de la gent, em trobarà, sempre.

¿I si la proposta suposa passos enrere en igualtat, per exemple?

Això és innegociable. Per a mi són polítiques absolutament fonamentals, que estan sota la competència directa de la Presidència. Aquest Govern del Partit Popular no només no dona discursos feministes buits de contingut, que era el que estàvem acostumats a sentir. Actua.

Notícies relacionades

Catalunya invertirà 412 milions per renovar 20 barris degradats

Sumar demanarà al PSOE una reunió de la coalició

¿Se sent pressionada?

El que sento és tristesa quan veig, per exemple, el que ha passat amb el robatori del vot per correu a Fuente de Cantos. No és digne d’un país com el nostre. Però confio en la força que tenim els extremenys i m’encantaria que aquest diumenge donéssim una elecció a les urnes i anéssim a votar de manera massiva per demostrar que ningú, res ni ningú, ens pot robar el nostre futur i la nostra capacitat de decidir.