No ens rendirem

Kilian Jornet i Burgada, ha tornat a fer de les seves en la cursa Hardrock 100 de 160 km de recorregut, allà al sud de Colorado. Va caure i es va dislocar l'espatlla esquerra, però ha continuant creient en què podia, donant una lliçó per no rendir-se i escrivint una nova pàgina èpica en la història de les curses de llarga distància.

Qualsevol altra persona ho hauria deixat estar, s'hauria rendit i abandonat la cursa, per no estar en condicions de competir. No haguera passat res i ningú li hauria tirat en cara la seva decisió. Qualsevol de nosaltres ens hauríem equivocat pensant que el més normal seria haver abandonat la competició. Però ell va rebre assistència mèdica, li van embenar el braç contra el pit i va continuar la carrera recuperant el temps perdut, atrapant els que li anaven al davant.

I, oh meravella! Va arribar primer i va guanyar la cursa per quarta vegada. Un exemple de com qui no es dóna per vençut, pot aconseguir fites insospitades, malgrat els entrebancs que es posen pel davant, no només en una cursa sinó també en qualsevol activitat de la vida, sigui familiar, professional o política.

En una entrevista en Kilian declarà: "Han de deixar votar, això és democràcia". I en una altra: "Votaré 'sí', i això que jo mai no he estat independentista, ni nacionalista".

Nosaltres no ens rendirem, per moltes parts del cos que se'ns disloquin, continuarem la nostra cursa particular de cadascun de nosaltres i junts, la de la nostra comunitat que vol la independència, sense pors, amb entusiasme, fent pinya entre tots. Som un sol poble i volem el millor per a tots nosaltres.