"Gràcies als donants anònims pel seu gest generós i gràcies als infants que van rebre el seu regal"

El juny passat es van celebrar a l’Hospital Vall d’Hebron els 40 anys del primer trasplantament hepàtic infantil. Va ser el juny de 1985. Aleshores, jo treballava com a infermera a l’Hospital Infantil. Vaig viure aquells primers trasplantaments molt de prop, amb molta il·lusió per aquella nova alternativa de tractament que es podia oferir als nens amb malalties greus.

Tot l’acte va estar presidit per l’agraïment als donants i les seves famílies. Sense ells, no hi hauria hagut cap motiu de celebració. Penso en ells mentre escric aquestes línies. Saber que, gràcies al seu acte de generositat, en moments tan difícils com la pèrdua d’un fill o d’un ésser estimat, hi ha nens que han pogut créixer, convertir-se en adults, formar una família… Em commou profundament. Quin millor regal! Gràcies!

Com a infermera, és una emoció molt gran veure aquelles criatures que van haver de conèixer des de petits el que era la malaltia, ingressos a l’hospital, sovint lluny de casa… i que avui són homes i dones. No sé ben bé com expressar tot el que vaig sentir el dia de la celebració, i tot el que em van donar. Encara ara m’emociono en escriure aquestes paraules. Són records que guardo dins del cor per sempre. Un dels grans regals de la nostra professió.

Volia compartir amb vosaltres, donants anònims, el fruit del vostre gest generós. No quedar-me per mi sola aquests sentiments i emocions que vaig experimentar aquell dia. Gràcies també a vosaltres nens, avui adults, que vau rebre aquest regal: gràcies pels vostres somriures, per les vostres mostres d’afecte…, com aquell dia que vaig anar al casament d’una de vosaltres. Un altre tresor al cor.

I no vull acabar sense recordar a tots aquells que van rebre aquest regal però que, malauradament, no ho van poder explicar. Gràcies, a tots i cadascun de vosaltres.