Calçotada ‘made in’ Xina: el xef del restaurant Disfrutar delecta el paladar xinès amb plats típics de Catalunya

El viatge culinari ha arrencat amb el pa amb tomàquet amb fuet i llonganissa, una croqueta de pollastre rostit a la catalana amb prunes i pinyons, i una coca de recapte amb escalivada i anxoves de l’Escala, per sorprendre després amb una calçotada. Executats amb la mestria d’un dels cuiners del millor restaurant del món el 2024 i amb tres estrelles Michelin, els plats han continuat sorprenent el públic al provar una xatonada, unsuquet de rap amb cloïsses, un calamar farcit de botifarra de perol, trinxat i salsa mar i muntanya;peus de porc amb múrgoles i gambes de Palamós; i un caneló de vedella amb salsa tofonada i cruixent de formatge.

La conquesta ha continuat amb les postres, i el xef ha coronat el menú oferint als comensals una crema catalana amb carquinyoli i pa amb xocolata i oli d’oliva.

El xef ha celebrat que Catalunya tingui els millors restaurants del món i ha assegurat que això demostra que és «un país on la gastronomia és especial i té una força enorme i sorprenent». «És molt bonic ser a Pequín i ensenyar la cuina creativa que fem en un menú de cuina tradicional. Quan veiem els xinesos menjant aquests plats, se’ls il·luminen els ulls i els arrenques un somriure», ha afegit.

Xatruch ha revelat que els calçots que ha entregat van ser cuinats durant la calçotada de Valms i que són tendres perquè els pelen i li extreuen l’aigua sense escalfar-los, així que es queden amb el gust fresc, però sense aigua.

Durant el convit, Illa ha intervingut per llançar tres missatges. Primer ha volgut agrair la rebuda de les autoritats xineses i la seva hospitalitat. Després ha mostrat el desig del Govern d’estrènyer llaços i de cooperar. Finalment, ha demanat que aquesta aliança no estigui només centrada en la gastronomia, sinó també en noves relacions econòmiques i tecnològiques. «El món està canviat molt ràpidament i només podrem fer front als reptes si treballem conjuntament», ha remarcat.

D’altra banda, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha defensat que el Govern vol «demostrar el que és la gastronomia catalana». «No és casualitat que hi hagi 66 restaurants amb estrelles Michelin. Tenim l’obligació de defensar que tenim una gran cuina i de fer-la arribar a tothom», ha declarat. En aquesta direcció, ha assegurat que hi ha 19 milions de turistes a Catalunya i que el Govern ha posat en marxa un pla perquè sigui «de qualitat, i no de quantitat», davant la situació actual, per la qual cosa el visitant xinès és un objectiu. El turisme suposa més d’un 12% del PIB a Catalunya i més de 500.000 persones viuen d’aquest sector.

El perfil del turista xinès

Catalunya és la destinació principal dels visitants xinesos que viatgen a Espanya i concentra el 56,7% del total. El 2024, va rebre 367.600 turistes xinesos, segons dades de l’Agència Catalana de Turisme, que veu la Xina com una «prioritat estratègica». I és que segons els seus estudis, el turista xinès busca experiències autèntiques i immersives, amb un gran interès per l’art, l’arquitectura (especialment per Gaudí, el romànic i el gòtic), la natura i, especialment, la gastronomia d’alt nivell.

Notícies relacionades

Junqueras enterra la proposta de llista plurinacional de Rufián però li manté la confiança

Junqueras admet que les negociacions sobre el nou finançament van «malament» i en culpa Montero

Unes pautes que per a la Generalitat són beneficioses per dos motius. El primer, perquè contribueixen a «desconcentrar el turisme», ja que estan interessats a explorar regions més enllà de Barcelona, com Girona, la Costa Brava, el Pirineu o pobles medievals. I, el segon, perquè el seu calendari vacacional «afavoreix la desestacionalització», ja que només el 37,4% de les arribades es concentren a l’estiu, molt per sota de la mitjana general (43,7%), i molts viatges es realitzen durant l’Any Nou xinès (febrer) i la Setmana Daurada (octubre). La seva despesa mitjana, amb dades del 2024, és de 511,4 euros al dia, cosa que suposa més del doble de la mitjana internacional (211,4 euros), i s’ha de tenirtenir present que el viatger gastronòmic té una despesa un 20% superior al d’un convencional.

Per tot això, la Generalitat creu que atraure el turista xinès no només implica rebre un visitant «amb alt valor afegit», sinó també posicionar Catalunya com un referent mundial en cultura, gastronomia i innovació, una cosa que reforça «el prestigi i la competitivitat del país a escala global».