De lletrats i senyors feudals a la Catalunya del segle XXI

D'ençà que el senyor Artur Mas va veure perillar el poder en temps del tripartit i va decidir, amb els seus col·laboradors, fer servir el mètode del populisme nacionalista propi de països amb menys cultura democràtica que la nostra, hem anat cap enrere.

Veritablement, els convergents han aconseguit mantenir el poder fins ara fent servir estratagemes que tant una part important de la població com una part dels partits polítics els han 'comprat' gratuïtament; potser la fotografia més clarificadora va ser la de l'abraçada entre Mas i el líder de la CUP.

Des de llavors, per mantenir el control del pressupost, han jugat a incrementar exponencialment la tensió, s'han saltat les lleis, menysvalorant la democràcia que les va portar a la seva aprovació. Han aconseguit crear un clima d'incertesa jurídica al qual els consells d'administració de les principals empreses catalanes van respondre de forma clara amb la sortida de les seves seus de Barcelona, seus que a hores d'ara encara no han tornat

S'han comès errors greus per persones amb idees diferents que comparteixen per raons vàries un mateix territori i que demostren limitacions intel·lectuals després d'experiències viscudes a Europa per generacions anteriors.

Em preocupa sobre manera que l'actual president de la Generalitat qüestioni públicament la feina dels funcionaris lletrats de la nostra cambra parlamentària, això ens retrotrau a períodes absolutistes d'abans de la revolució francesa.  El senyor Torra ha aconseguit degradar la institució a uns límits inimaginables. No ha entès els missatges que una vegada darrere l'altre li envien des de comunitats com Euskadi, que han passat per situacions molt pitjors.

Catalunya, com a societat, es necessita creativa, dinàmica i activa dintre de l'amalgama de països de la Unió Europea, i lamentablement hi ha un grup no molt gran de persones que han considerat que aquesta terra és seva i, si l'han de cremar, es crema, com aquells senyors feudals de l'edat mitjana.