"El conflicte entre pobles i nacions no hauria de ser un espectacle ni un joc"

A l’institut on treballo, quan dos alumnes es barallen, sovint se’ls sanciona a tots dos per igual: uns dies a casa. La mesura sembla equitativa, pràctica i dissuasiva però, ¿és justa? No és el mateix agredir que defensar-se, atacar que aturar una agressió. Aquest paral·lelisme educatiu em ve al cap quan penso en certs conflictes armats entre estats.

Algun empren un llenguatge simètric: “els combats”, “els enfrontaments”, “la guerra entre...”, i així difuminen certes responsabilitats. Ara bé, hi ha qui agredeix i hi ha qui es defensa, qui ocupa i qui és ocupat, etc. El dret internacional i la teoria de la guerra justa clàssica ho han estudiat: existeix el 'jus ad bellum' per defensar-se davant d’una agressió injusta. A veure, hi ha guerres que no comencen de manera simètrica.

Em revolten eslògans com “la millor defensa és un bon atac” o “si vols la pau, prepara’t per a la guerra”: són de mentalitat militarista, no pas de justícia. Responen a una visió tàctica, emocional, d’equip de futbol o de joc d’estratègia. Però el conflicte entre pobles i nacions, com la baralla entre adolescents, no hauria de ser un espectacle ni un joc. Cal ètica i cal també intel·ligència política. I coratge.

Aturar una guerra no és aturar el soroll: s'han de restaurar drets, reconèixer les agressions i reparar-les; i això, a l'institut -on som també líders en l'enfocament restauratiu- i arreu.