"Catalunya, país d'oportunistes: una reflexió sobre les pràctiques abusives"

En els darrers anys, s’ha anat estenent a Catalunya una sensació creixent de desconfiança cap a les institucions. I no és per menys. Els abusos quotidians, disfressats de gestió pública o servei, són massa evidents com per passar-los per alt.

Un exemple clar el trobem a Renfe: els preus dels bitllets varien arbitràriament segons el canal de compra. Comprar a taquilla implica pagar un recàrrec del 5% sense cap justificació convincent, mentre que adquirir dos bitllets idèntics amb pocs minuts de diferència a la web pot implicar un augment inexplicable del 10%. Aquesta política de preus poc transparent castiga l’usuari i alimenta la percepció que es busca aprofitar-se'n del consumidor.

També és preocupant l’ús que alguns ajuntaments fan de les multes de trànsit, especialment en carrers que no representen cap risc evident. Massa sovint, les sancions semblen pensades més per omplir les arques públiques que per protegir la seguretat vial. La confusió en la senyalització i la manca de proporcionalitat en les sancions només fan créixer la desafecció.

Aquests casos no són aïllats. Formen part d’un patró més ampli: el d’un sistema que sembla premiar l’oportunisme institucional, on l’interès econòmic immediat passa per davant del benestar col·lectiu. El resultat? Una societat frustrada, cada cop més allunyada de les seves institucions i amb poca esperança en el futur.

Catalunya té potencial. Però per aprofitar-lo, cal recuperar la confiança. I això només serà possible si les administracions deixen de veure els ciutadans com a fonts d’ingressos i tornen a posar el focus en el servei públic real, transparent i just.