"Això no és sa per a les persones"

A dins de Barcelona ciutat, el cotxe amb prou feines suposa el 10% dels desplaçaments, segons dades del RACC. Però, al traspassar els límits de la ciutat, aquesta xifra es quadruplica. La raó és la falta d’un bon transport públic, que continua sense donar resposta a les necessitats de mobilitat diària de milers de veïns. Segons l’associació i el testimoni dels conductors, sense trens ni autobusos amb prou capacitat i freqüència, per a molts treballadors el cotxe continua sent l’única opció viable.

"És un desastre"

"Barcelona mai havia estat així. És un desastre", expressa el Miquel (60), veí de Ripollet que treballa a Barcelona. Fa 40 anys que es desplaça cada dia a la capital catalana i utilitza la Ronda de Dalt des de la seva inauguració. Recorda que, abans que existissin les rondes, hi havia molt trànsit, però quan es van inaugurar l’any de les Olimpíades "va ser una benedicció per als conductors". Avui la situació ha canviat radicalment: "Hi ha un col·lapse cada vegada més gran, és tremend". Es va notant sobretot després de la tornada a la normalitat després de la pandèmia.

Per a un trajecte que sense trànsit podria fer-se en 20 minuts, el Miquel arriba a trigar fins a una hora i mitja. "És impossible continuar així. Ha superat els meus nervis. Es perd molt temps de vida, de descans i de fer altres coses. Això no és sa per a les persones".

Treballa a la Diagonal, a l’altura de l’avinguda de Sarrià. Des de Ripollet no compta amb un servei de tren directe: "Hauria d’anar fins a Montcada o Cerdanyola, agafar la Renfe fins a Sants i després anar fins a la Diagonal caminant". S’hi suma la saturació de Rodalies: "He provat d’anar algunes vegades amb tren i mai m’he sentit tan incòmode. Vas tan atapeït que no pots ni treure el mòbil".

"Hi ha un trànsit horrorós perquè estan preparant la ciutat perquè no utilitzem el cotxe", diu el Miquel, per a qui, tot i que el transport públic funciona bé dins de Barcelona, no és una bona opció per als que viuen en municipis dels voltants.

Després d’anys d’embussos diaris, explica que, des de fa poc, ha decidit canviar d’estratègia i optar per agafar un bus interurbà fins a la Sagrera, agafar el metro i caminar. Tot i que triga prop d’una hora igualment, ara aprofita aquell temps d’una altra manera: "He decidit prendre’m la vida d’una altra manera. Ha arribat un moment que he dit: agafo cada dia un llibre i vaig en bus i metro. Per a mi era impossible continuar així. Trigo a arribar, però almenys ja no vaig a treballar emprenyat i aprofito per llegir. Prefereixo continuar així el temps que em queda fins a jubilar-me".

"Estic cansada d’agafar les rondes", explica també la Marina, de 28 anys. És auxiliar d’infermeria, viu a Badia del Vallès i coneix molt bé la problemàtica. Durant anys va treballar a l’Hospital Quirónsalud Barcelona, al costat de la Ronda de Dalt, i ara ho fa a l’Hospital del Mar, al costat de la Ronda Litoral, cosa que l’ha obligat a passar cada dia per una d’aquestes dues vies.

La sanitària explica que depèn del cotxe perquè els seus horaris dificulten l’ús del transport públic. Els seus torns comencen molt aviat, a aquelles hores amb prou feines hi ha busos o fan massa parades i cal fer molta volta. Es veu forçada a utilitzar el vehicle privat malgrat el col·lapse diari de la tarda, quan acaba la seva jornada. Descriu la seva rutina com una carrera contra rellotge. "És una tortura haver de sortir corrent per no agafar tant trànsit". El que més l’esgota no són els accidents puntuals, sinó la saturació constant: "Ja em passava quan anava per la Ronda de Dalt i em continua passant ara a la del Litoral. Estic farta que es col·lapsi tot, però què hi farem", assumeix resignada.

"Em quedava tirat"

El Guillem, de 29 anys, viu al Masnou i treballa a l’Hospitalet de Llobregat. Coneix bé el que és haver de triar entre el dolent i el menys dolent per anar a l’oficina, ja que ni el cotxe ni el tren són bones opcions per a ell. Resumeix la seva experiència a la Ronda Litoral amb una paraula: "obsoleta". "Aquesta via no està pensada per al volum de cotxes actual. Hauríem de tenir un transport públic amb garanties", afirma. En aquest sentit, assenyala que ell, i "molta gent", elegirien el tren més sovint "si sabéssim que arribarem als nostres llocs de treball a temps".

Notícies relacionades

La ratera diària de Barcelona: per què les rondes ja no donen més de si i què proposen els experts

L’Hotel Tower One, la torre a més altura de BCN, ja és una realitat

El Guillem explica que, durant un temps, va intentar anar a treballar en Rodalies. "Agafava l’R1 al Masnou, me n’anava fins a l’Hospitalet i feia transbord a l’L1, però sovint tenia problemes tant a l’anada com a la tornada... Em quedava tirat a l’estació". El temps previst d’una hora i mitja podia convertir-se fàcilment en dues.

Al final va amb cotxe, que li resulta més fiable. Amb el seu vehicle diu que sol trigar una hora en un trajecte que, sense trànsit, seria de menys de 30 minuts. En els últims mesos, la cosa ha anat a pitjor. "Tant per tren com per carretera, Barcelona té un problema i caldria solucionar-lo al més aviat possible. Tenir un bon servei de trens que compleixi amb els temps és prioritari", reclama.